Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ragnarök
Mitologia
Religions del centre i nord d’Europa
Mite escandinau sobre la fi del món (‘destí final dels déus’), emparentat amb els cants d’Edda.
Després d’una terrible lluita dels déus Odin, Frey i Thor amb els esperits malignes Fenris, Sürts i la serp Migdår, moren els déus i desapareix el món en un incendi Després, però, neix una nova terra on els supervivents recomencen una vida fraterna i feliç Una falsa interpretació del mot donà origen a l’expressió el crepuscle dels déus , immortalitzada per Richard Wagner Götterdämmerung
Sísif
Mitologia
Personatge de la mitologia grega.
Fill d’Èol i pare de Glauc, ja a l' Odissea apareix condemnat per Zeus a empènyer eternament fins al cim d’una muntanya una roca enorme que, un cop a dalt, torna a rodolar sempre cap al fons d’on el sentit de l’expressió un treball de Sísif , equivalent a un esforç ardu i inútil Diverses són les llegendes que expliquen el seu càstig terrible, però totes es resumeixen en el fet d’haver enganyat o desobeït els déus La seva figura inspirà un drama satíric d’Èsquil i un altre d’Eurípides Per a Albert Camus Le mythe de Sisyphe , el mite representà una meditació sobre el que té de…
Yama
Mitologia
Divinitat de la mitologia índia.
El Ṛig-veda el presenta com el déu generós que renuncia a la seva immortalitat per tal d’esdevenir el primer home i el primer que, després de morir, descobrí el camí de retorn a les estades immortals La tradició primitiva l’uneix a Yami, germana i consort alhora, la unió dels quals representava l’estadi últim del procés creador El mite de l’incest, però, aviat fou vist amb ulls diferents pels ṛiṣi dels clans patriarcals i pels dels grups guerrers, de manera que en la tradició posterior la figura de Yama assumeix un paper desagradable i un caràcter sever i terrible en la mitologia…
Persèfone
Mitologia
Divinitat grega, muller d’Hades.
Deessa terrible, amb trets sempre amenaçadors, i presagiadora de mort i de destrucció, fou, parallelament, una divinitat agrària, unida a Demèter, de la qual hom la considera filla i amb la qual rebé culte A les genealogies, la Persèfone infernal apareix com a filla de Demèter Erinys i Posidó, raptada per Plutó Li foren dedicades festes especials, celebrades al final de l’estiu i al començament de l’hivern Entre els s V i III aC el seu culte s’introduí en la religió romana, on fou venerada amb el nom de Prosèrpina L’art antiga la representà sovint en l’escena del seu rapte per…