Resultats de la cerca
Es mostren 57 resultats
serp fuet
Serp fuet
johnwilliams iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Serp de la família dels colúbrids, d’uns 150 cm de llargada, de color terrós fosc, molt àgil i que es defensa amb ràpids cops de cua.
Habita als EUA, fins als 2000 m d’altura
cocodril palustre
Cocodril palustre
Tim Ellis (CC BY-NC 2.0)
Herpetologia
Cocodril, de la família dels crocodílids, que ateny poc més de 5 m de longitud; el cap no és rugós, i és un animal força agressiu.
És asiàtic, i viu en els rius i zones pantanoses de l’Índia, Sri Lanka, Birmània, etc
cobra
Cobra índia
Chethan Kumar iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’ofidis, de la família dels elàpids, de coloració variable.
Les cobres, quan estan excitades, poden expandir el coll per formar una mena de caputxó, moviment que efectuen aixecant les costelles cervicals que giren al voltant de llur articulació vertebral en fer aquest moviment, en algunes espècies es posen de manifest diversos dibuixos característics Les cobres més conegudes són la cobra índia Naja naja que ateny d’1,5 a 2 m de llargada i viu tant en llocs de vegetació densa com en llocs semidesèrtics de la Xina, l’Índia, Birmània, les illes de la Sonda i Sri Lanka, la cobra egípcia o àspid Naja haje , que té una llargada de poc més de 2 m i viu a…
cocodril malai
Cocodril malai
Josh More (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Rèptil de la família dels crocodílids, que ateny uns 5 metres de llargada i que té el musell molt allargat.
Viu a les aigües interiors de la península de la Malaca i de les illes de Borneo i Sumatra
granota voladora
Granota voladora (Rhacophorus prasinatus)
Amal Borzae iNaturalist (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Gènere d’amfibis anurs de l’ordre dels diplasiocels, de la família dels racofòrids, que atenyen uns 8 cm de longitud, amb un replec cutani que va de l’angle posterior de l’ull fins a l’esquena.
Habita a la Xina, la Indoxina, les Filipines i les illes de la Sonda
granota de vidre
Granota de vidre (Cochranella granulosa)
Peter Nijenhuis (CC BY-NC-ND 2.0)
Herpetologia
Amfibi anur de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, amb l’astràgal i el calcani de les potes units.
Són arborícoles i habiten a Mèxic, al Perú i a l’Argentina
tritó del Montseny
Herpetologia
Amfibi urodel descrit com a espècie nova per a la ciència el 2005, de la família dels tritònids.
Hom creu que fa aproximadament 1,5 milions d’anys se separà filogenèticament del tritó pirinenc, del qual es distingeix genèticament i morfològicament Té una distribució restringida a alguns torrents de muntanya del Montseny, i és l’única espècie de vertebrat vivent endèmica de Catalunya
tortuga llaüt
Tortuga Llaüt
Claudia Lombart (cc-by-3.0)
Herpetologia
Tortuga marina de la família dels dermoquèlids, d’uns 2-2,3 m de llargària, amb la cuirassa recoberta d’una pell coriàcia.
El dors porta 7 carenes longitudinals, i el ventre 5 El cap i les potes no poden amagar-se dins la cuirassa Les potes anteriors són molt aplatades i llargues És d’un color fosc o negrós Molt bona nedadora, habita a alta mar i es nodreix de peixos i substàncies vegetals Habita a l’oceà Pacífic, a l’Atlàntic i a l’Índic, bé que a vegades es troba a la Mediterrània central i oriental
reineta meridional
Reineta meridional
Jihne Ben Hassine (cc-by-sa-3.0)
Herpetologia
Granota de l’ordre dels procels, de la família dels hílids, similar a l’Hyla arborea, però una mica més grossa (fins a 6 cm), molt esvelta, amb les potes posteriors molt llargues i coixinets terminals a tots els dits.
És de color verd viu, a vegades amb tonalitats castanyes o groguenques, i presenta una línia fosca de l’orifici nasal al timpà De veu greu i sonora, té costums nocturns i grimpadors habita a la vora de l’aigua i prefereix extensions àmplies de vegetació arbustiva, a l’àrea mediterrània i meridional de Catalunya
pipa de Surinam
Pipa de Surinam
© 2006 Shawn Mallan
Herpetologia
Amfibi anur del subordre dels opistocels, de la família dels pípids, que pot arribar fins a 20 cm de longitud total.
El tret més característic d’aquesta espècie, pel qual és coneguda, és la presència sobre l’esquena de la femella d’una sèrie de clots en els quals és capaç de pondre els ous, evaginant i desviant cap amunt el tub cloacal Habita a tota la zona tropical i equatorial de l’Amèrica del Sud