Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
anurs

Anurs més importants
Herpetologia
Subclasse d’amfibis integrada per unes 2.000 espècies d’animals —la majoria dels amfibis— relativament ben adaptats a la vida terrestre, saltadors i mancats de cua en l’estat adult.
Tenen una columna vertebral curta de 8 a 10 vèrtebres, i les extremitats posteriors força llargues l’ulna i el radi, i la fíbula i la tíbia, són soldats La pell és llisa o verrucosa, i alguns anurs hi tenen glàndules verinoses Els ulls, rodons i sortints, tenen un replec transparent que fa de tercera parpella els timpans són darrere els ulls Sovint són mancats de dents, bé que algunes espècies en tenen a la mandíbula superior i fins a totes dues la majoria posseeixen llengua, la qual és protràctil i és emprada per a caçar insectes D’adults, llur mida oscilla entre només un centímetre, com…
tortuga

tortuga
© Fototeca.cat
Herpetologia
Nom donat a qualsevol rèptil de l’ordre dels quelonis
.
Aquestes espècies, que avui poden semblar excepcionals, foren molt esteses durant el Miocè i l’inici del Pliocè a la península Ibèrica Les restes més antigues han estat trobades al Miocè inferior de Loranca depressió del Tajo, però el registre és força més nombrós als jaciments castellans del Miocè mitjà de Madrid, Paracuellos, Alcalá de Henares i Segòvia Les tortugues gegants del Miocè mitjà i superior han estat descrites com a Cheirogaster bolivari És una tortuga terrestre amb una closca d’uns 1,20 m de diàmetre Han estat també descrites als jaciments catalans del Vallès-…
quelonis

Quelonis (tortuga gegant de Galápagos)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Ordre de rèptils de la subclasse dels anàpsids que comprèn individus caracteritzats pel fet de tenir un tronc ample i curt, protegit per una closca o cuirassa formada generalment per plaques òssies revestides de plaques còrnies, i a vegades només per plaques còrnies.
De la closca surten, per davant, el cap i les potes anteriors, i per darrere, les potes posteriors i la cua En els quelonis de closca còrneoòssia, aquesta és dividida en dues parts, una de dorsal o superior i una altra de ventral, unides entre elles La part dorsal és formada per tres fileres de plaques òssies en direcció anteroposterior les mitjanes o vertebrals al centre, les costals al costat de les mitjanes i les marginals a les vores La part ventral és formada per una doble filera de plaques ventrals, de nom i dimensions diferents segons la situació, i unes plaques marginals, anomenades…
tortuga gegant d’Aldabra

Tortuga gegant d’Aldabra
Chris Nash (CC BY-NC 4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 160 cm de longitud, diürna i herbívora, que viu en grups i és apàtica i poc intel·ligent.
És endèmica de les illes Aldabra, a l’oceà Índic
amfibis

Amfibi (salamandra)
Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats integrada per animals anamniotes de vida semiaquàtica i de desenvolupament amb metamorfosi.
Les larves aquàtiques són anatòmicament i fisiològicament molt semblants als peixos En principi estan mancades d’extremitats, respiren per brànquies externes o internes i tenen un cor amb dues cavitats únicament Al llarg de la metamorfosi canvien gradualment d’organització desenrotllen extremitats, perden les brànquies en la majoria dels casos i diferencien pulmons i se'ls divideix el cor en tres compartiments Els individus adults ofereixen els trets anatòmics característics de qualsevol vertebrat terrestre Presenten generalment cintures i extremitats ben constituïdes, i la columna vertebral…
tortuga mediterrània

Tortuga mediterrània
katunchik (cc-by-sa-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm de llargada, cuirassa bombada i oval, placa supracaudal doble i cua acabada en un tubercle corni de forma cònica amb un canal longitudinal.
És d’un color grogós, amb taques fosques o negres, i l’escut ventral és de color groc al mig, amb bandes laterals negres Habita en pinedes litorals, garrigues o terrenys arenosos molt exposats al sol S'alimenten gairebé exclusivament de vegetals, i fan uns estralls considerables en els camps de patates i de maduixes, a part les herbes silvestres Hivernen fins a l’abril, que comença el període de zel, amb freqüents combats entre mascles Viuen molts anys 70 o 80, i a vegades han passat de 100 Habiten als Balcans, la península Ibèrica, Occitània, Còrsega, Sardenya i la Itàlia continental i…
rèptils
rèptil escatós saure helodermàtid: monstre de Gila
© Fototeca.cat
Herpetologia
Classe de vertebrats poiquiloterms, amb el cos recobert d’un tegument corni ectodèrmic, proveïts de quatre extremitats pentadàctiles amb dits acabats en urpes, esquelet ossificat, un sol còndil occipital i respiració pulmonar.
La pell, igualment que la respiració, és completament adaptada a la vida en terra ferma i per això és gairebé desproveïda de glàndules i forma un veritable exoesquelet d’escates còrnies, mortes i molt ceratinitzades, que en els escatosos i els rincocèfals es muda periòdicament i en d’altres, com els crocodilians i els quelonis, creix amb l’animal En els crocodilians, l’exoesquelet és integrat per plaques còrnies externes, com en els quelonis, en els quals, però, les plaques còrnies són suportades per plaques òssies unides íntimament, en alguns indrets, a determinades parts de l’esquelet…
tortuga grega

Tortuga grega
Jakob Fahr (cc-by-nc-4.0)
Herpetologia
Tortuga terrestre de la família dels testudínids, d’uns 30 cm, molt semblant a la de Hermann, però amb la cuirassa dorsal més bombada, placa supracaudal simple, cua sense tubercle corni i esperó a la cuixa ben palès, d’un color groc verdós amb taques fosques.
Habita en els mateixos llocs que la tortuga de Hermann, i, com ella, és l’objecte d’una activa persecució com a animal de jardí Habita al N d’Àfrica, el SW de la península Ibèrica, els Balcans Albània i Grècia i el SW d’Àsia Als Països Catalans hom només la troba a les contrades meridionals del País Valencià