Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
esporozous
Protistologia
Classe de protozous paràsits amb un cicle biològic molt complex.
Ordinàriament tenen dos hostes, un dels quals és l’intermediari i l’altre el definitiu Sovint l’home és un d’aquests hostes Hom pot distingir tres grans grups amb la categoria de subclasse, els neosporidis, els sarcosporidis i els telosporidis
plasmòdroms
Protistologia
Grup de protozous caracteritzats per la presència d’un sol nucli (o de diversos nuclis, equivalents entre ells) i per la manca absoluta de cilis.
Inclou els flagellats, els rizòpodes i els esporozous
coccidis
Protistologia
Ordre de protozous esporozous integrat per individus petits paràsits d’invertebrats i vertebrats.
Presenten un cicle biològic molt complex, en el qual hi ha formes immòbils i mòbils Poden causar malalties greus, com el paludisme en l’home i coccidiosi en animals domèstics
protozous
Plasmodium malariae
Michael Wunderli (CC BY 2.0)
Protistologia
Grup d’organismes del regne dels protoctists que inclou espècies generalment unicel·lulars o bé que formen colònies on cada cèl·lula conserva, tot i així, la seva pròpia capacitat reproductora.
Llur talla, microscòpica, va des dels 2 μ fins als 1000 μ, bé que la mitjana és de 20 a 100 μ De forma variada, els primitius són esfèrics, però s’allarguen i es polaritzen a mesura que evolucionen L’estructura normal d’un protozou és la d’una cèllula típica eucariota, bé que presenten diferenciacions especials Així, la membrana cellular és l’única en els ameboides, però els altres grups presenten a més una membrana secundària deguda a la presència d’una cutícula o d’un exoesquelet resultants de l’excreció de productes pèctics Això determina el sistema d’alimentació, de manera que en els que…
nosema
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels microsporidis, paràsits de diversos insectes.
El nosema del cuc de seda Nbombycis produeix la pebrina dels cucs de seda, i el nosema de les abelles Napis parasita les abelles adultes nosemiasi
espora
Anatomia animal
Protistologia
Cèl·lula reproductora i forma de resistència d’alguns protozous, en general d’origen endogen, típica dels esporozous.
actinomixidis
Protistologia
Ordre de protozous esporozous integrat per individus paràsits d’hostes marins, amb espores d’estructura complexa formades per tres valves.
sarcosporidis
Protistologia
Subclasse de protozous de la classe dels esporozous, de característiques semblants a les dels neosporidis, però sense càpsules polars; són també ameboides.
Alguns viuen paràsits als músculs i teixits conjuntius de certs vertebrats mamífers, ocells i rèptils i invertebrats aquàtics anèllids, etc De vegades llurs quists allargats formen grups que en madurar contenen espores falciformes Secreten una substància tòxica, la sarcocistina Són causants d’importants lesions musculars
microsporidis
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels esporozous de mida molt petita (3-6 μ) i caracteritzats pel fet de tenir una sola càpsula polar a l’espora.
Les espores són ovals, ovoides o piriformes Generalment parasiten les cèllules intestinals d’invertebrats L’espècie Nosema bombycis , per exemple, ataca els cucs de seda, als quals produeix la pebrina
gregarines
Protistologia
Ordre de protozous de la classe esporozous que atenyen de 7 a 5 000 μ i són paràsits del tub digestiu o de la cavitat celòmica d’invertebrats, particularment d’artròpodes i d’anèl·lids.
Tenen un cicle biològic complex, amb reproducció sexual i asexual alternades