Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
flagel·lats
Estructura de l’alga Euglena
Protistologia
Classe de protozous integrada per espècies que durant tot el cicle biològic presenten flagels com a òrgan de locomoció.
Inclou les subclasses dels fitoflagellats i dels zooflagellats
ameba
Estructura d’una ameba
© fototeca.cat
Protistologia
Nom donat als protozous de l’ordre dels ameboides, tots ells constituïts per una sola cèl·lula nua limitada per una membrana fina.
Són transparents i tenen el citoplasma clarament diferenciat en ectoplasma i endoplasma La cèllula varia constantment de forma a causa de l’emissió de pseudopodis, generalment lobopodis, amb funció locomotora o alimentària captura de preses s’alimenten, doncs, per fagocitosi En entrar en contacte amb la presa, la superfície de l’ameba s’enfonsa formant una depressió on l’aliment queda empresonat aquesta depressió es tanca i forma una vacuola dins el citoplasma En condicions desfavorables, les amebes es poden enquistar Les amebes es reprodueixen per bipartició Poden viure a l’aigua dolça, a la…
rizomastigins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies amb característiques ameboides i flagel·lades permanents, amb un o més flagels i amb pseudopodis de tipus lobopodi o axopodi.
Els flagels s’uneixen sovint a corpuscles intranuclears o extranuclears, que serveixen ensems de mastigosoma i de centríol Presenten escissió longitudinal típica Habiten sobretot a les aigües dolces estancades i alguns a la mar n'hi ha que són paràsits de vertebrats
tricocist
Anatomia animal
Protistologia
Cadascun dels bastonets fusiformes dels protozous ciliats i d’algunes algues flagel·lades, com ara les criptofícies, que es disparen fora de l’organisme, amb finalitat defensiva o ofensiva, en rebre determinats estímuls.