Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
parameci
Esquema d’un parameci
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics, de la família dels paramècids, que tenen forma ovoide allargada i mesuren de 150 a 300 μ.
Presenten un revestiment continu de cilis, disposats regularment i que sempre són en moviment També tenen, entre els cilis, unes formacions especials, els tricocistis , que són petits bastonets hialins d’1 μ i que en moments determinats es transformen en fines i llargues agulles per a la defensa de l’animal Microfotografia d’un parameci iStockphoto Es troben a les aigües dolces de tot el món
rizòpodes
Protistologia
Classe de l’embrancament dels protozous integrada per dues menes d’espècies, les unes mancades de membrana rígida i les altres amb esquelet.
Tenen gairebé sempre un sol nucli i presenten vacúols digestius i contràctils, de nutrició heterotròfica i reproducció generalment per escissió, bé que han estat observats alguns estadis flagellats o sexuals en llurs cicles biològics presenten pedogènesi i, sovint, encistament Hi ha espècies marines pelàgiques, planctòniques i bentòniques, i també n’hi ha d’aigua dolça algunes són molt importants en els sediments pelàgics fang de radiolaris, de globigerines i en la identificació d’estrats formacions petrolíferes Els rizòpodes mancats de membrana rígida poden formar pseudopodis,…
protomonadins
Protistologia
Ordre de protozous de la classe dels flagel·lats que inclou espècies de talla petita (fins a 10 μ) que tenen d’1 a 6 flagels, sense axostil ni altres formacions especials al citoplasma.
El seu règim de vida és sapròfit o paràsit Cal diferenciar dos subordres, el dels tetramitoïdeus i el dels bodonoïdeus