Resultats de la cerca
Es mostren 16 resultats
opalina
(cc-by-nc)
Protistologia
Gènere de protozous flagel·lats de l’ordre dels opalinins, de la família dels opalínids, les espècies del qual es caracteritzen pel fet de tenir els flagels curts i molt nombrosos i portar més d’un nucli dins la massa cel·lular.
De forma ovalada, es troben parasitant el tub digestiu de vertebrats poiquiloterms, on es nodreixen de substàncies dissoltes en els sucs intestinals Hom fa la diferenciació específica segons la relació longitud-amplada, i una de les espècies més conegudes és Opalina ranarum , que es troba al recte de la granota
diflúgia
Protistologia
Protozou rizòpode, de l’ordre dels ameboides, que té la càpsula quitinosa recoberta de detrits.
Viu a les aigües dolces i les torberes
nosema
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esporozous, de l’ordre dels microsporidis, paràsits de diversos insectes.
El nosema del cuc de seda Nbombycis produeix la pebrina dels cucs de seda, i el nosema de les abelles Napis parasita les abelles adultes nosemiasi
parameci
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels holòtrics, de la família dels paramècids, que tenen forma ovoide allargada i mesuren de 150 a 300 μ.
Presenten un revestiment continu de cilis, disposats regularment i que sempre són en moviment També tenen, entre els cilis, unes formacions especials, els tricocistis , que són petits bastonets hialins d’1 μ i que en moments determinats es transformen en fines i llargues agulles per a la defensa de l’animal Microfotografia d’un parameci iStockphoto Es troben a les aigües dolces de tot el món
vorticel·la
Giuseppe Vago (CC BY 2.0)
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels perítrics, de la família dels vorticèl·lids, integrat per un gran nombre d’espècies, totes solitàries, entre les quals destaquen V. campanula, V. similis i V. microstoma, comunes a les aigües dolces.
leishmània
Protistologia
Gènere de protozous zooflagel·lats de l’ordre dels protomonadins, de la família dels tripanosòmids, caracteritzat per l’absència de flagels i per la forma arrodonida de la cèl·lula.
Les espècies L donovani i L tropica , procedents de l’Àsia tropical, produeixen en l’home el kala-azar i el botó d’Orient
estiloníquia
Protistologia
Gènere de protozous ciliats de la subclasse dels espiròtrics, de l’ordre dels hipòtrics, que presenten el cos aixafat dorsiventralment.
Llurs cilis s’aglutinen i formen els cirrus, a la part ventral de l’animal hi ha també alguns cilis de funció tàctil a la part dorsal Els cirrus són forts, punxeguts i amb moviment coordinat, a manera de potetes Les estiloníquies avancen arrossegant-se sobre la superfície dels suports, i no neden Habiten a l’aigua dolça
balantidi
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels ciliats, de l’ordre dels holòtrics, que comprèn espècies paràsites intestinals de diversos vertebrats i invertebrats.
L’espècie B elongatum és comensal d’amfibis B coli parasita el porc i eventualment l’home Donen lloc a una forma de disenteria anomenada balantidiosi, semblant a l’amebiasi
babèsia
Protistologia
Gènere de protozous de la classe dels esperozous, de l’ordre dels hemosporidis, que comprèn moltes espècies, totes elles paràsites d’hervíbors.
Ataquen els eritròcits, i tenen com a hoste intermediari una paparra L’espècie B bovis parasita bòvids L’espècie B bigemina produeix als bòvids la febre de Texes