Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
raça berkshire
Ramaderia
Raça porcina d’origen anglès que prové del porc asiàtic i de l’indígena de Berk.
Es caracteritza pel fet de tenir el cap molt curt, el perfil rom accentuat, les orelles petites i el pelatge negre, amb sis taques situades al musell, als extrems de les potes i a la punta de la cua Reproductors berkshire han contribuït a la creació de la raça bayeu
raça merina
Ramaderia
Zoologia
Raça ovina originària de la península Ibèrica, de cos curt, esquelet fort i pell que fa nombrosos plecs, especialment al coll.
La llana, que hom considera una de les millors del món, és fina, suau, arrissada, flexible, elàstica i molt resistent Actualment, aquesta raça és dividida en nombroses varietats, les més importants de les quals es crien a Austràlia, l’Argentina i l’Àfrica del Sud
xurro | xurra
Ramaderia
Dit de l’ovella que té les potes i el cap coberts de pèl gruixut, curt i rígid i que té la llana més curta i grossera que la del bestiar transhumant.
bou
Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana