Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
cabra
Cabra
© Lluís Prats
Mastologia
Ramaderia
Nom donat globalment a tots els individus de la subfamília dels caprins, pertanyents a diversos gèneres, i més especialment a Capra.
Son animals de peu forcat, de dimensions mitjanes, de constitució forta i d’extremitats nerviüdes, amb la cua molt curta i aixecada cap amunt i amb el cap de perfil recte A diferència de les ovelles, que els són pròximes, no tenen glàndules lacrimals, i les banyes, existents en ambdós sexes i més grosses en els mascles, solen ésser rugoses o anellades, surten plegades del cim del cap i s’encorben cap amunt i cap endarrere, tot divergint entre elles a vegades es cargolen en espiral Els mascles, anomenats bocs , cabrons o cabrots , presenten gairebé sempre, a la mandíbula inferior, una …
raça catalana
Ramaderia
Raça caprina de tipus europeu, considerada com una variant de la raça pirinenca.
Els individus tenen una alçada considerable, la conformació del cos, regular, proveïts de banyes i amb pelatge blanc o bé tacat de negre o marró
raça caixmiriana
Ramaderia
Raça de cabres del tipus asiàtic originària de la vall del Caixmir.
Ocupa el nord d’aquest país, l’Afganistan i regions de la mar Càspia És molt resistent i prolífica, caracteritzada per l’absència de banyes i pel llarg pèl molt fi de 3 a 9 cm, de color blanc o marró clar, flexible i suau, molt apreciat en la indústria tèxtil caixmir
raça catalana
Ramaderia
Raça ovina, anomenada també pallaresa i tisqueta.
Els exemplars són dolicocèfals i tenen el perfil recte, llevat del nasal, que és convex El coll és gruixut, el llom, oblic, les costelles, arquejades, la gropa, ben musculada, els membres, sòlids, i la conformació, regular en general no tenen banyes Les femelles són molt lleteres i pareixen una cria l’any
bou
Vaca i vedell mascle de la raça aberdeen-angus
The Aberdeen-Angus Cattle Society
Mastologia
Ramaderia
Mamífer remugant de peu rodó, mascle, de la família dels bòvids, de gran talla (2 m de llargària i 1,5 m d’alçària a la creu), de cap gros i massís, amb banyes punxegudes (bé que hi ha formes sulles), recurvades enlaire i potents.
Descripció Té la pell coberta de pèl curt, de coloració diversa negra, castanya, etc o clapada La forma domèstica deriva de diferents espècies salvatges, possiblement de l’ur, i fou originàriament domesticat a l’Àsia, 10000 anys aC El bou és el menys dòcil dels animals domèstics, i és anomenat sovint per això bou brau o simplement brau el seu caràcter agressiu no el fa apte per a les labors agrícoles, llevat de quan és castrat, i és destinat sobretot a la propagació de l’espècie La necessitat de castrar la major part dels individus per tal d’obtenir-ne un rendiment com a animals de tir, de…
xeviot
Ramaderia
Raça ovina del tipus britànic que es cria a les muntanyes de Cheviot Hills (Escòcia), sense banyes, de llana fina i carn molt saborosa.
El pes viu dels animals oscilla entre els 30 i els 40 quilograms, i el velló de cadascun pesa al voltant d’un quilogram
raça catalana
Ramaderia
Raça bovina els exemplars de la qual són dolicocèfals i tenen el perfil recte i les banyes, de secció circular, implantades lateralment i dirigides cap amunt i endarrere.
El pelatge és uniforme, vermellós o gris, sempre amb les extremitats més fosques El pes oscilla entre 450 i 600 Kg Aquesta raça és apta per a producció de carn i, especialment, per a treballar
raça berrixona
Ramaderia
Raça ovina francesa, criada especialment per a la producció de carn de primera qualitat, d’animals pesants, precoços (els xais aconsegueixen 40 kg en 4 mesos), resistents i molt ben conformats, caracteritzats per les orelles grosses, horitzontals o lleugerament caigudes, l’absència de banyes, el coll curt i gruixut, les espatlles i els lloms rectes i amples, i les extremitats curtes, amb els aploms regulars.
N'hi ha dos tipus principals la berrixona del Cher , de cos corpulent i parallelepipèdic, i la berrixona de l’Indre , de cos més allargat i talla mitjana