Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
eixam

Eixam
© mdb - Fotolia.com
Apicultura
Grup nombrós d’abelles, compost d’una reina, obreres i abegots, que surt d’un rusc per construir una nova colònia.
D’un rusc poden sortir fins a tres eixams, segons la importància de les colònies El primer eixam, o eixam primari, és format per una reina fecundada acompanyada d’obreres de totes les edats i funcions dins el rusc En els eixams secundaris i terciaris la reina és sempre una reina jove no fecundada L’època més apropiada per a la sortida de l’eixam és la primavera, bé que poden sortir-ne també a la tardor en condicions excepcionals de gran floració tardana Els eixams naturals representen un perjudici per als apicultors, per tal com les colònies d’on han sortit resten molt afeblides…
cera
Apicultura
Substància secretada per quatre parells de glàndules situades a l’abdomen de les abelles obreres amb la qual construeixen les bresques.
Apareix en forma de petites escates blanques que les abelles recullen i es posen a les mandíbules, on la masteguen i la impregnen d’una substància escumosa que la blanqueja, la torna opaca i la fa malleable La seva composició és similar a la de les altres ceres animals Té un pes específic de 0,960 a 0,972, i el punt de fusió varia entre 61,7°C i 62,8°C No és cristallina i és molt impermeable Hom calcula que per a obtenir 1 kg de cera les abelles han de consumir de 6 a 7 kg de mel per tal d’evitar aquest consum, precisament en els moments de màxima floració, l’apicultor forneix a…
apicultura

Apicultor
© marc munari - Fotolia.com
Apicultura
Art de la cria de les abelles a fi d’aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.
L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…