Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
subalpí | subalpina
Geobotànica
Dit de l’estatge de vegetació que, a les muntanyes alpines, és immediatament sota l’estatge alpí.
La vegetació que hi és més característica és el bosc de coníferes
estatge alpí
Geobotànica
Estatge propi de les altes muntanyes dels països temperats de l’hemisferi boreal caracteritzat pel predomini dels prats i l’absència d’arbres.
Arriba des del límit superior dels boscs de coníferes fins al límit inferior de les neus persistents
província oromediterrània
Geobotànica
Alta muntanya mediterrània, de clima fred a l’hivern i relativament sec a l’estiu.
La vegetació que hi és més abundant és de coníferes, matollar xerogeàntic a més altitud, i pedruscall amb herbes perennes disperses a les parts més altes Comprèn les altes muntanyes d’Andalusia i les de l’Àfrica del nord
alpinització
Geobotànica
Degradació (generalment deguda a l’acció humana) dels boscs de coníferes subalpins a prats i matolls de caràcter alpí.
taigà
Distribució geogràfica de la taigà
© Fototeca.cat
Geobotànica
Bioma propi de les terres boreals d’Europa, Àsia i l’Amèrica del Nord, caracteritzat pel predomini del bosc de coníferes perennifòlies (pícees, avets, pins boreals) o caducifòlies (làrixs).
Les temperatures hivernals són baixes i les precipitacions són moderades i en bona part cauen en forma de neu El sòl típic és un podzol El sotabosc és pobre i consta d’ericàcies subarbustives, d’algunes herbes humícoles i de molses Als llocs entollats hi ha torberes d’esfagne Als indrets més afavorits es desenvolupen comunitats megafòrbiques També s’hi troben bosquets de bedolls i salzes El bosc subalpí pot ésser considerat com una irradiació extrema, cap al sud, de la taigà