Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
baladrar
Geobotànica
Comunitat vegetal arbustiva, de caràcter típicament mediterrani, en la qual solen dominar el baladre, l’aloc i l’esbarzer.
Es fa a les rambles, quasi sempre seques, de la terra baixa litoral Als Països Catalans, el baladrar típic té el límit septentrional al riu Gaià i a Eivissa
màquia
Màquia menorquina d’ullastre i olivella, a la zona de Favàritx (Menorca)
© Fototeca.cat
Geobotànica
Formació vegetal integrada fonamentalment per arbusts de fulla dura i persistent, densament agrupats, que poden arribar a atènyer uns 3 m d’alçada.
És pròpia de sòls silicis i calcaris de la zona mediterrània Als Països Catalans hi ha, com a comunitats vegetals espontànies, la màquia continental de garric i arçot, a les contrades seques de la terra baixa continental, en la qual dominen el garric i l’arçot la màquia litoral d’ullastre i margalló, a l’illa d’Eivissa i tot al llarg de la zona litoral càlida i eixuta de Garraf fins a Alacant, en la qual dominen el garric i el llentiscle, acompanyats de l’ullastre, del margalló i del garrofer la màquia mallorquina de garrofer i olivella, a l’illa de Mallorca, en la qual dominen…
semidesert
Geobotànica
Nom aplicat a certes formacions xerofítiques i esclarissades d’arbusts i mates, pròpies de zones subdesèrtiques o molt seques.