Resultats de la cerca

Cal cercar-ne els orígens a Siracusa Sicília, com a resposta a l’estímul de la necessitat oratòria, incrementada per la lluita política i judicial del segle V aC Gòrgies i el seu deixeble Trasímac de Calcedònia foren els primers que, a Atenes, ensenyaren i imposaren els criteris que havien de regir la prosa artística, amb la qual cosa feren que la retòrica fos alhora la tècnica del parlar i també la tècnica de l’escriure Gòrgies elevà l’ideal del ‘parlar bé’ εῦ λέγειν a un ideal de cultura i convertí la seva prosa en quelcom molt afí a la poesia En la seva doctrina, el καιρός és…

Educat des de jove a Roma amb els mestres Palemon i Domici Afer, tornà a Hispània durant el període 60-68, com a mestre de retòrica Novament a Roma, i protegit per Galba i Vespasià, rebé un sou oficial com a mestre de retòrica també Domicià li confià l’educació dels seus nebots 90 Ensenyà durant vint anys i escriví un parell de llibrets de retòrica, un De causis corruptae eloquentiae ‘Motius de la corrupció de l’eloqüència’ i la defensa de Nevi Arpinià, obres perdudes avui Cap a l’any 92 començà la seva gran obra De Institutione Oratoria , en 12 llibres…

Convertit al cristianisme, fou preceptor de Paulí de Nola i de l’emperador Gracià, durant el regnat del qual assolí el consolat 379 Gràcies a la seva facilitat versificadora ha deixat un gran nombre de poesies Liber eglogarum ‘Les èglogues’, Ephemeris ‘Efemèrides’, Parentalia ‘Les parentals’, etc La seva obra més important és el poema Mosella , narració en hexàmetres d’un viatge a través d’aquest riu, que per la riquesa de les seves descripcions fou comparat amb l’obra de Virgili pels contemporanis

Establí una escola de retòrica a Roma, on fou mestre d’Ovidi Sèneca li demostrà la seva admiració, i, entre altres, l’elogiaren Plini i Quintilià Se li atribueix un tractat de retòrica

Doctor en teologia Fou catedràtic de retòrica a la Universitat de València 1616 És autor de composicions poètiques llatines com a exercicis de retòrica universitaris, d’unes Breves rethoricae institutiones 1621 i d’una Relación de les festes amb motiu de la beatificació de Lluís Bertran 1608

Beneficiat a la catedral, doctor en teologia i catedràtic de retòrica i de poètica de l’Estudi General de Girona Pronuncià una Oración fúnebre a Catalina Antonia de Cardona impresa a Girona el 1698 Se’n conserven, copiats per un deixeble, un tractat de retòrica en llatí i un altre de mètrica catalana, Parnàs català , primer exemple conegut de l’ensenyament de literatura catalana a la universitat Publicà també unes Cobles en alabança dels sants quatre màrtirs Germà, Just, Paulí i Cicí Girona 1698 Bibliografia Rossich, A ed 1979 Una poètica del barroc Girona, Collegi…