Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
gandharva
Hinduisme
Figura complexa del panteó vèdic relacionada primerament amb el culte dels deva, com sembla provar el seu parentiu amb el dimoni aquàtic gandarewa, citat per l’Avesta.
En la teologia vèdica, el gandharva de l’aigua és un déu coneixedor dels misteris divins En la teologia posterior esdevé una classe menor de deïtat músics de la cort d’Indra, companys de les apsarā El caràcter lasciu i en part maligne de la figura del gandharva lliga amb el cercle teològic del culte dels asura En el budisme, gandharva esdevé sinònim de la realitat que transmigra en el moment d’una nova encarnació
dharma
Hinduisme
Terme fonamental de la teologia vèdica el significat del qual és molt divers.
Originàriament i etimològicament coincideix amb el ṛta , llei de veritat que suporta tot el cosmos, i equival a la llei del sacrifici Dotat d’un sentit essencialment moral, el dharma no pot ésser transgredit sense que hom deixi d’ésser ari i esdevingui vṛta, dāsa o pāni , és a dir, una entitat netament demoníaca Ultra significar la llei moral universal, dharma esdevé també sinònim del codi de conducta particular d’un individu o d’un grup El Mahabharata el defineix, en aquest sentit, com el deure acomplert pel seu valor intrínsec Entre els significats de dharma sobresurten els de virtut,…
avatar
Hinduisme
Descens d’una deïtat a la terra i la seva encarnació en un home o un animal.
La doctrina de les encarnacions periòdiques dels déus es desenrotlla sobretot en la teologia de Vixnu, de la qual es compten fins a 10 encarnacions
deva
Hinduisme
En la teologia vèdica, déu jove i generós fins al punt d’immolar-se pel bé de les criatures.
És l’antítesi de l'asura, déu ancià, gelós i egoista El triomf del culte dels deva sobre el dels asura fou de conseqüències incalculables en la història de l’espiritualitat hindú La noció budista dels deva , d’altra banda, s’aparta notablement de la tradició hindú antiga
atman
Hinduisme
En el pensament hindú, originàriament alè vital o principi de vida dels éssers vius.
Més tard, per un costat, pren el sentit de realitat interior o jo íntim que es troba en el nucli més essencial de l’home i, per l’altre costat, sobretot a partir dels Upanishād, l' atman es va identificant amb el braman, allò absolut que penetra i envolta tots els éssers, i fins i tot el mateix principi diví braman-atman La teologia hindú posterior empra el terme braman per a expressar l’essència de l’absolut, és a dir, de Déu, mentre que atman significaria les ànimes individuals, les quals són considerades bé com una individuació illusòria de l’únic absolut, bé com un substrat…