Resultats de la cerca

Assidu de la Camerata Fiorentina, de paper decisiu en el naixement del melodrama a Itàlia, fou autor dels llibrets de les primeres òperes, com Dafne 1594, musicada per Peri, Caccini i Corsi, Euridice 1600, per Peri i Caccini, Arianna 1608 i Il ballo delle Ingrate 1608, ambdues per Monteverdi El 1622 aparegué, pòstum, el volum de les seves Poesie

És autor de narracions, com I nostri simili 1932, i de novelles, entre elles La rosa rossa 1937, Le trincee 1942, L’onda dell’incrociatore 1947, Amor militare 1955, Il cavallo Tripoli 1956, La calda vita 1958 i I giochi di Norma 1964, totes amb un tema dominant l’anàlisi psicològica dels anys entre la infància i l’adolescència Pòstumament aparegué el recull poètic A sole e al vento 1970

Teòleg i pastor protestant a Cleversulzbach, deixà el ministeri el 1843 Més tard ensenyà literatura en un institut de Stuttgart 1851-66 Per a la seva novella Maler Nolten ‘Pintor Nolten’, 1832 prengué model del Wilhelm Meister , de Goethe Com a poeta combinà la forma clàssica amb els temes romàntics El 1838 aparegué la seva primera collecció de poemes Gedichte , en la refosa dels quals continuà treballant fins el 1874 La seva poesia és natural i fortament imaginativa

Profund renovador del llenguatge, portà la tècnica expressionista al màxim de les seves possibilitats al marge de la lògica i de les regles gramaticals, acostant-se ja al dadaisme Publicà els seus poemes en la revista Der Sturm , sobre els temes de l’amor i de la guerra Pòstumament aparegué el recull Dein Lächeln weint ‘El teu somriure plora’, 1956 De l’obra dramàtica cal destacar Sancta Susanna 1914, musicada per PHindemith el 1922, Kräfte ‘Forces’, 1915, Die Unfruchtbaren ‘Els estèrils’, 1916, etc

Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres com a tal,…

De família humil, estudià teologia 1781-84 a Leipzig, on publicà la seva primera obra, Grönländische Prozesse ‘Processos grenlandesos’, 2 volums, 1783, i exercí de professor a Schwarzenbach 1790-94 En Leben des vergnügten Schulmeisterleins Maria Wuz in Auenthal ‘Vida de l’alegre mestra Maria Wuz a Auenthal’, 1793 hom troba ja els trets bàsics del seu estil, tot i que l’èxit no li arribà fins el 1795, amb Hesperus L’any següent es traslladà a Weimar, on es relacionà amb els grans escriptors del moment, sobretot amb Herder i publicà Siebenkäs i Leben des Quintus Fixlein ‘Vida de Quintus…

La seva infantesa i joventut estigueren marcades per les desavinences amb el seu pare, jutge, el fracàs escolar i un caràcter inestable El 1911 prengué part en un intent de suïcidi mutu en el qual matà un amic seu, de resultes del qual fou internat en un centre psiquiàtric L’addicció a l’alcohol i a les drogues el portà reiteradament a delinquir, a la presó i a centres de desintoxicació, però mai no aconseguí rehabilitar-se Després d’una primera novella expressionista,  Der junge Goedeschal  ‘El jove Goedeschal’, adoptà el punt de vista de la Nova objectivitat , i la seva atenció se centrà en…

Destinat a ésser pastor protestant, estudià a Nürtingen i al seminari de Denkendorf i alternà la lectura dels preromàntics alemanys amb l’estudi dels lírics grecs A Tübingen féu amistat amb Hegel i Schelling i s’aproximà a l’idealisme El 1793, a Jena, seguí les lliçons de Fichte i freqüentà Goethe, Herder i Wieland Es traslladà a Frankfurt i hi conegué Susette Gontard, de qui s’enamorà, i la convertí en l’heroïna femenina dels seus Menons Klagen um Diotima ‘Planys de Menó per Diòtima’ El 1797 aparegué el primer volum del seu Hyperion , i tres anys més tard, a Nürtingen i a…

Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans…

Fill d’un metge carbonari, passà la infància a la Maremma toscana i després a Florència El 1853 es traslladà a l’escola normal de Pisa, on es graduà el 1855 Es dedicà a l’ensenyament mitjà i treballà per a l’editor Barbera en l’edició de clàssics, fins que, el 1860, obtingué la càtedra de literatura italiana a la Universitat de Bolonya, que ocupà fins el 1904 Professà idees republicanes, però de gran es decantà cap a la monarquia i fou nomenat senador el 1890 El 1906 rebé el premi Nobel de literatura Contra el sentimentalisme popularista dels darrers romàntics especialment Manzoni, concebé la…