Resultats de la cerca

D’una gran fecunditat, un dels seus drames, Sturm und Drang ‘Tempesta i impuls’, 1777, donà nom a aquest important corrent romàntic Altres drames són Die Zwillinge ‘Els bessons’, 1776 i Simsone Grisaldo 1776 Se serví de Shakespeare com a model contra el racionalisme dels illustrats

De vida molt agitada, els seus drames i les seves narracions es caracteritzen per les sàtires i crítiques de la societat burgesa de l’Alemanya de Guillem II D’obra abundant, cal destacar els drames Die Hose ‘Els pantalons’, 1911, Bürger Schippel ‘El ciutadà Schippel’, 1913 i l’assaig Tasso oder die Kunst des Juste Milieu ‘Tasso o l’art del juste milieu ', 1920

De primer escriví drames naturalistes i després fou un capdavanter del moviment neoclàssic Der Weg zur Form ‘El camí vers la forma’, 1906 És autor dels drames Canossa 1908 i Brunhild 1909, de la novella Der schmale Weg zum Glück ‘L’estret camí cap a la felicitat’, 1904 i de contes inspirats en la tradició italiana Publicà també l’assaig, d’idees conservadores, Der Zusammenbruch des Idealismus ‘L’enfonsament de l’idealisme’, 1919

Fou estimada per RWagner, a qui inspirà el drama Tristany i Isolda Entre les seves obres comèdies, drames, etc figuren els Fünf Gedichte ‘Cinc poemes’, que foren musicats pel compositor

Baró de la Motte, participà en la campanya contra Napoleó Escriví poemes, novelles, narracions i drames romàntics, basats en la mitologia nòrdica la trilogia Der Held des Nordens ‘L’heroi del Nord’, 1810, Undine 1811 i Der Zauberring ‘L’anell encantat’, 1812

Formà part del grup d’escriptors dedicats a la sàtira social Els seus primers drames reflecteixen la influència d’Ibsen Drei ‘Tres’, 1892, Winterschlaf ‘Son d’hivern’, 1895, Der Probenkandidat ‘El passant’, 1899 Entre les seves novelles cal citar Der siegende Wald ‘El bosc victoriós’, 1926

Després d’escriure novelles històriques romàntiques, com Dies irae 1882, el 1885 publicà Revolution der Literatur , manifest naturalista Participà en aquest moviment a través de la revista Die Gesellschaft , amb novelles com Grossenwahn ‘Deliri de grandesa’, 1888 i amb la creació a Berlín del teatre Freie Bühne ‘Escena lliure’ Escriví també drames, assaigs històrics, etc

A partir del 1796 residí a Suïssa, i més tard entrà al servei del govern Fou autor de narracions de tipus realista i de drames moralitzants Escriví també novelles a la manera de Walter Scott i altres de tendència liberal Cal destacar-ne Abällino, der grosse Bandit ‘Abällino, el gran bandit’, 1793 i Alamontade de Galeerensklave ‘Alamontade, el galiot’, 1803

Rector del gimnàs de la seva ciutat, fou un reformador de l’ensenyament i un dels pedagogs més coneguts del seu temps La seva obra, situada entre el barroc i els primers moments de la Illustració, és de caràcter didàctic es destaquen sobretot més de 50 drames per a teatre escolar, amb temes històrics, bíblics, etc, i quatre novelles de sàtira moral, adreçada a aconseguir una formació integral Conreà també la poesia lírica i la narració breu L’edició de les seves obres completes començà el 1971

Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia  Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993