Resultats de la cerca

Havent-se iniciat en la música i el teatre, on maldà per aplicar determinades hipòtesis de treball, amb resultats magres, es decantà cap a la narració i produí peces tan vives i ben aconseguides com ara Die Heiterethei 1854 i Zwischen Himmel und Erde ‘Entre el cel i la terra’, 1856 Del seu teatre, cal esmentar Die Makkabäer ‘Els macabeus’, 1854

Féu diverses incursions en el camp del teatre, però l’anomenada li ve de les biografies novellades, lligades amb citacions dels seus biografiats, la psicologia dels quals aprofundeix Bismarck 1912, Goethe 1920, Converses amb Masaryk 1935, Napoleó 1939, Beethoven 1943, etc

Participà com a oficial en la Primera Guerra Mundial, estudià dret i economia, s’afilià al partit comunista i fou secretari 1928-32 de l’associació d’escriptors proletariorevolucionaris El 1928 publicà, amb èxit, la novella antimilitarista Krieg ‘Guerra’, la continuació autobiogràfica de la qual fou Nachkrieg ‘Postguerra’, 1930 Empresonat pels nazis 1933-36, emigrà després a Suïssa i formà part de les brigades internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, experiència que plasmà més tard a Der spanische Krieg ‘La guerra espanyola’, 1955 Visqué a Mèxic 1939-47 i tornà a Dresden, on fou…

Féu crítica literària polititzada amb llenguatge periodístic Briefe aus Paris ‘Cartes des de París’, 1832 i Neue Briefe aus Paris ‘Noves cartes des de París’, 1833-34

Professor de llengües germàniques a Tübingen Diputat liberal al parlament de Frankfurt 1848, tornà a la càtedra després de la dissolució de l’Assemblea de Diputats Notable representant del Romanticisme de Suàbia, la seva obra lírica reflecteix un sentiment d’unió amb la natura i el paisatge de la seva terra Cal esmentar Die Kapelle ‘La capella’ i Der Wirtin Töchterlein ‘La filleta de la mestressa’ La part més original de la seva producció es troba a les balades de to popular, fruit dels seus estudis sobre els vells contes i lieder germànics L’obra dramàtica és considerada menys important

Conegut també pel nom de Peter Schlemihl Redactor de la revista Simplicissimus 1899 i collaborador de März 1907, la seva obra es caracteritza per una severa crítica de la vida bavaresa Sovint emprà una llengua dialectal Lluità contra el clericalisme militant, la burgesia prussiana de l’època de Guillem II i la falsa moral Cap al final de la seva vida es tornà conservador i nacionalista De la seva producció cal destacar les comèdies Die Lokalbahn ‘El carrilet’, 1902 i Moral 1909

D’origen modest, hagué de treballar en feines diverses fins que l’èxit de Der Pfarrer von Kirchfeld ‘El rector de Kirchfeld’, 1870 li permeté de lliurar-se al teatre A més d’una quinzena de peces dramàtiques, que sovint insinuen el naturalisme, deixà narracions, d’entre les quals destaca la novella Der Sternsteinhof ‘La hisenda de Sternstein’, 1885, que, com la resta de la seva l’obra, és de tema rural i d’intencions didàctiques

Estudià a Halle i a Göttingen i el 1799 s’uní al cercle de poetes de Jena Es féu conèixer molt aviat per la seva novella Geschichte des Herrn William Lovell ‘Història del senyor William Lovell’, 1795-96 Publicà les obres del seu amic Wilhelm Heinrich Wackenroder i després de la mort d’aquest escriví Franz Sternbalds Wanderungen ‘Excursions de Franz Sternbald’, 1798, obra que recorda el Wilhelm Meister de Goethe Conreà també el conte, com Volksmärchen ‘Contes populars’, 1797, i la narració de marcat to romàntic, com Der blonde Eckbert ‘Eckbert el ros’, 1796 Cal esmentar també els seus drames,…

Les seves sàtires, inspirades en els models clàssics llatins i francesos, foren publicades a Nebenstunden unterschiedener Gedichte ‘Poesies vàries d’hores de lleure’, 1700

A Heidelberg formà part activa del grup que propulsà un Romanticisme alemany religiós i historicista, i edità, ensems amb Clemens Brentano —amb la germana del qual, la també escriptora Elisabeth Bettina, contragué matrimoni el 1811—, un important recull de cançons populars que tingué una gran influència posterior Des Knaben Wunderhorn ‘El corn meravellós del vailet’, 1806-08 Poeta i dramaturg, obtingué repercussió sobretot amb la novella Die Kronenwächtern ‘Els guardians de la corona’, 1817-54, una de les primeres obres històriques que seguiren la temàtica de Walter Scott