Resultats de la cerca

Emigrat a Londres 1934 i més tard a Praga, es formà a l’acadèmia de belles arts d’aquesta ciutat 1937-38 Després de l’ocupació de Praga pels nazis 1939, fugí a Suècia, on es naturalitzà el 1945 Començà la seva carrera artística en el món de la pintura i del cinema, activitats que compaginà, a partir dels anys cinquanta, amb la creació literària amb obres autobiogràfiques, com Abschied von der Eltern ‘Adeu als pares’, 1961 i Fluchtpunkt ‘Punt de fugida’, 1962 Es dedicà també a la narrativa i al teatre, i esdevingué aviat un autor compromès i de to polèmic, amb obres d’una forta crítica contra…

Crític ferotge de la classe mitjana, és autor dels reculls de poemes Irdisches Vergnügen in g ‘Plaers terrenals en sol’, 1959 i Haltbar bis Ende 1999 ‘Caduca al final del 1999’, 1979, i de drames com Was heisst hier Volsinii ‘Què vol dir Volsinii', 1969 i Die Handwerker kommen ‘Els artesans vénen’, 1974 Aconseguí crear efectes paròdics i grotescs emprant expressions fora de context i juxtaposant diversos nivells del llenguatge Escriví també assaigs i una autobiografia  Wo ich gelernt habe 'Quan em vaig assabentar', 1999 Entre d'altres, fou guardonat amb el premi Georg Büchner 1993

Després de cursar filosofia i lletres a Munic es traslladà a Berlín Oriental 1955 Influït per B Brecht, intentà de superar les doctrines d’aquest i es convertí en un dels seus successors més representatius Les seves obres teatrals interpreten esdeveniments històrics des del punt de vista marxista, com Theaterstücke ‘Peces teatrals’, 1957, Der Müller von Sanssouci ‘El moliner de Sanssouci’, 1958, Der Friede ‘La pau’, 1962 basada en Aristòfanes, Adam und Eva 1973, Ein Gespräch im Hause Stein über den abwesenden Herrn von Goethe ‘Conversa a casa del senyor Stein sobre el senyor von Goethe,…

En acabar la secundària, treballà durant vuit anys com a aprenent de comptable i comptable, l’ofici del seu pare abans d’ingressar a la universitat per a estudiar filologia anglesa, informàtica, psicologia i psicopatologia Visqué a Nova York, París i als països escandinaus, i finalment s’establí a Zuric a mitjan de la dècada del 1990, on comença a escriure collaboracions periodístiques El 1998 publicà la seva primera novella, Agnes , que li valgué el Rauriser Literaturpreis Li seguiren Ungefähre Landschaft ‘Paisatge aproximat’, 2001, An einem Tag wie diesem ‘En un dia com avui’, 2006 i Sieben…

El seu assaig Beiträge zur Poesie mit besonderer Hinweisung auf Goethe ‘Contribució a la poesia, amb especial atenció a Goethe’, 1823 el relacionà amb aquest gran poeta, de qui fou secretari particular Publicà també Gespräche mit Goethe in den letzten Jahren seines Lebens ‘Converses amb Goethe els darrers anys de la seva vida’, 1836-1848

Gran coneixedor dels clàssics, alguns dels quals traduí Píndar, Horaci i, sobretot, Anacreont, escriví poemes anacreòntics i odes morals i publicà Der Sieg des Liebesgottes ‘La victòria del déu de l’amor’, 1753 i Versuch über die Kunst frohlich zu sein ‘Recerca sobre l’art d’ésser feliç’, 1760, de caràcter didàctic

Es formà al Trinity College de Dublín El 1945 canvià el seu nom real pel de Patrick O'Brian per remarcar la seva vinculació amb Irlanda El reconeixement literari li arribà molt tard, quan, a 50 anys, publicà Master and Commander , una novella històrica ambientada en les guerres napoleòniques i protagonitzada pel capità Jack Aubrey i el metge, espia i naturalista Stephen Maturin, un personatge d’ascendència catalanoirlandesa El llibre esdevingué un best-seller mundial i fou l’origen d’una sèrie de novelles amb els mateixos personatges i context històric de les quals s’han venut quatre milions…

Passà a Prússia el 1790, amb els seus pares, fugitius de la Revolució Francesa Seguí la carrera militar a Berlín Publicà poemes al Berliner Musenalmanach 1803-05, que ell mateix fundà amb altres escriptors Passà a França el 1807 i, el 1811, fou hoste de Madame de Staël a Suïssa Estudià ciències naturals a Berlín i, entre el 1815 i el 1818, féu un viatge al voltant del món, que descriví a Reise um die Welt mit der Romanzoffischen Entdeckungsexpedition ‘Viatge al voltant del món amb l’expedició descobridora de Romanzoff’, 1821 Dirigí el jardí botànic de Berlín Introduí el concepte d’alternança…

Representant del teatre barroc, en les seves obres presenta la victòria de l’home sobre el caos universal És autor de Leo Armenius 1646, Carolus Stuardus 1649, Catharina von Georgien, Cardenio und Celinde 1657 i Peter Squentz 1663

Conegut també pel nom de Peter Schlemihl Redactor de la revista Simplicissimus 1899 i collaborador de März 1907, la seva obra es caracteritza per una severa crítica de la vida bavaresa Sovint emprà una llengua dialectal Lluità contra el clericalisme militant, la burgesia prussiana de l’època de Guillem II i la falsa moral Cap al final de la seva vida es tornà conservador i nacionalista De la seva producció cal destacar les comèdies Die Lokalbahn ‘El carrilet’, 1902 i Moral 1909