Resultats de la cerca

Acompanyà el seu pare a l’exili fins al 1325, que retornà a Florència És autor del primer resum, en tercets, de la Divina Comèdia 1322, d’un dels primers comentaris sobre aquesta obra, reduït al cant de l' Infern, i d’un poema enciclopèdic, el Dottrinale ~1341, de valor desigual

Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa repercussió en la…

Amic de Maquiavel, d’idees republicanes, participà en la conjura del 1522 contra el cardenal Giulio de Mèdici Exiliat a França, es posà al servei de Francesc I i d’Enric II Conreà diversos gèneres imitant els clàssics Antígona 1533, La coltivazione , la seva millor obra, 1546, Girone il Cortese 1548, La Flora 1556, Avarchide pòstum, 1570

Obtingué ressò amb el recull de poemes Leggenda eterna 1900 més tard publicà Nuove liriche 1908

És citat per Cervantes en el Viaje del Parnaso

Les seves obres foren recopilades el 1513 amb el títol de Comedie, capitolie, strammoli

La seva lírica és positivista, però matisada entre el Romanticisme alemany i Leopardi Obres principals Medusa 1880, Dopo il tramonto 1893 i Morgana 1901

Fundà “La Gazzeta Veneta” Lettere diverse 1750 i Lettere serie, facete, capricciose, strane e quasi bestiali 1752 proven els seus dots d’humorista i de moralista, atenent a tots els aspectes de la vida quotidiana

Fou promotor, juntament amb el seu germà Gasparo, de l’Accademia Letteraria dei Granelleschi 1747-62, de tendència conservadora És autor de Marfisa bizzarra 1774, poema en dotze cants, de Memorie inutili 1797, autobiografia, i de deu Fiabe 1761-65 per al teatre Amore delle tre melarance, Turandot, L’augellin belverde, etc, algunes de les quals han estat modernament convertides en llibrets d’òpera

Té dos reculls poètics La Via del Rifugio , 1907 I colloqui, 1911, contes i un llibre de viatges a l’Índia Verso la cuna del mondo , 1917 Pertangué al grup dels Crepusculars