Resultats de la cerca

Els seus escrits inicials foren de caràcter misticoreligiós Després tingué una segona etapa, començada amb la fundació de la revista modernista “Rinnovamento” 1907 És autor de les proses Il peccato ed altre cose 1914

Escriví, en llatí, Carmina de laudibus Estensium i deu èglogues allegòriques traduí a l’italià obres de Corneli Nepos, Xenofont i Heròdot, i redactà Timone , adaptació teatral d’un diàleg de Llucià, i Istoria Imperiale , seguint les cròniques de Riccobaldo La seva fama es basa, però, en dues obres el cançoner Amorum libri tres , el millor recull líric italià del s XV, el més càlid i sincer, bé que convencional en l’estructura i els temes motius petrarquescs, clàssics, etc, i l’obra cabdal Orlando innamorato , poema cavalleresc en octaves, les dues primeres parts del qual foren publicades el…

Professor universitari i deixeble d’AMomigliano i LRusso, es donà a conèixer amb La poetica del decadentismo italiano 1936 Exposà la seva metodologia a Poetica critica e storia letteraria 1963 Els estudis sobre diverses èpoques de la literatura italiana són nombrosos i importants Metodo e poesia di LAriosto 1947, Carducci e altri saggi 1960, L’Arcadia e il Metastasio 1963, Classicismo e neoclassicismo nella letteratura del’700 1963 i altres Són fonamentals també els seus estudis sobre Leopardi

Ultra la poesia Versi sciolti, 1757 Tragedie, 1771, conreà la història literària i, sobretot, la crítica A Lettere virgiliane 1757 atacà Dant i també la poesia acadèmica del s XVIII Ha estat considerat l’introductor de la Illustració a Itàlia

Intentà d’aproximar-se a la realitat quotidiana, amb una visió serena i equilibrada Destaca In primavera 1869

És autor de Della filosofia della storia 1787 i de reculls de poesia Notti clementine , 1775 Poesie campestri e marittime , 1779 etc La seva aportació principal fou la introducció a Itàlia dels preromàntics alemanys Idee della poesia alemanna, 1779

Fou autor d’obres diverses d’inspiració romàntica Destacà, sobretot, en la comèdia en dialecte piemontès Le miserie d’monsù Travet 1863, on creà un tipus de petit empleat que ha esdevingut famós fins als nostres dies

Menà una vida d’intrigues entre l’aristocràcia i els prelats La seva poesia, burlesca, satírica i continuadora de la tradició realista toscana, inicià un gènere propi anomenat bernesc els sonetti i capitoli recollits a Rime giccose després del 1537 presenten, amb una temàtica oposada a la petrarquista, una imitació paròdica de la terza rima de Dante Refeu l' Orlando innamorato de Matteo Maria Boiardo Rifacimento dell’Orlando innamorato , 1541 per tal d’eliminar-ne els llombardismes i posar-lo al nivell de la llengua toscana, de més tradició literària Conreà, també, el teatre Il mogliazzo…

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura a Pàdua i a Roma A l' Anticrusca 1612 i a Cavalcanti ovvero la difesa dell’Anticrusca 1614 atacà el conservadorisme de l’Accademia della Crusca i enaltí Torquato Tasso El seu comentari al Timeu de Plató 1594 fou posat a l’Índex