Resultats de la cerca

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

Rebé una formació humanística, i fou protegit pel noble Alvise Cornaro, el qual serví no solament com a artista, sinó també en afers de caràcter administratiu En el seu teatre, escrit en dialecte paduà i datable de no més enllà del 1530, destaquen Pastorale, Betìa, Moschetta, Fiorina, Anconetana, Piovana, Vaccaria, Due dialoghi in lingua rustica Reduce i Bilora i Dialogo facetissimo Escriví encara poemes i obres menors La seva fama decaigué durant el segle XVII, i no ha estat renovada fins al segle XX L’obra de Ruzzante, home culte que s’esforçà a copsar les formes de viure i d’expressar-se…

Jesuïta, ensenyà filosofia i literatura a Pàdua i a Roma A l' Anticrusca 1612 i a Cavalcanti ovvero la difesa dell’Anticrusca 1614 atacà el conservadorisme de l’Accademia della Crusca i enaltí Torquato Tasso El seu comentari al Timeu de Plató 1594 fou posat a l’Índex

Parallelament a una brillant carrera d’actor i director teatral realitzà llargmetratges, caracteritzats per una tendència manifesta a la fusió del cinema, el teatre i l’òpera Nostra signora dei turchi 1968, Capricci 1969, Don Giovanni 1970, Salomé 1972 i Un amleto di meno 1973

Influït per Carlo Porta, adoptà una actitud voltairiana i anticlerical, moderada al final de la seva vida Deixà inèdits més de 2 000 sonets, editats amb el títol I Sonetti romaneschi 1886-89, en els quals descriví i satiritzà els costums i l’artificiositat de la vida romana

Fou el creador del drama pastoral amb Il sacrificio, representat el 1544 amb música d’Alfonso della Viola

Doctor en dret i Poeta laureatus , el 1434 fou introduït a la cort d’Alfons el Magnànim pel vicecanceller Jaume Pelegrí Conseller i preceptor del rei fins el 1458, fou distingit per ell amb altres càrrecs remunerats i amb privilegis Tingué amistat i es cartejà amb els secretaris valencians Martorell i Olzina i altres catalans de la cort Fundà a Nàpols l’Academia Panormitana, després Academia Pontaniana És autor de la collecció de poemes en llatí Hermaphroditus 1424-25, que causà un gran escàndol, de tres colleccions d’epístoles Gallicae , Campanae i Politicae , d’una biografia inèdita de…

La seva obra poètica, marinista, és de tipus amorós, dins un to moralitzant Epigrammata 1653, Poesie meliche 1659-70, etc

Collaborador de revistes literàries com ara Letteratura 1938, Botteghe Oscure , que dirigí en 1948-60, i Paragone , participà en la resistència contra el feixisme Tot i haver publicat una notable obra poètica de factura directa, senzilla i equilibrada, que sobretot vol comunicar l’experiència personal Storie di poveri amanti , 1946 Te lucis ante , 1947, i Un'altra libertà , 1952, reunides el 1960 en el volum L’alba ai vetri , a la qual seguirien Epitaffio , 1974, i Il gran segreto , 1978, el nucli de la seva obra és constituït per la narrativa hi presenta la comunitat hebrea de Ferrara com…

Conreà la poesia Muse napoletane , 1635 i la narració curta a la manera de Boccaccio Lo cunto de li cunti ovvero lo Trattenimiento de peccerille, 1634-36