Resultats de la cerca

Professor d’història de l’art a la Universitat de Parma La seva poesia transposa en el paisatge de la seva Emília natal una malenconia distanciada, molt influïda pel to elegíac de l’obra de Proust Els seus principals reculls són Sirio 1929, Lettera da casa 1934, La capanna indiana 1951, Viaggio d’inverno 1971 i La camera da letto 1984, poema narratiu considerat la culminació de la seva obra

De formació marxista, collaborà en nombroses publicacions i fou catedràtic de crítica literària a la Universitat de Siena La seva poesia, influïda per l’hermetisme, gira entorn de la consciència del fracàs en l’acompliment d’esperances i desigs Foglio di via 1946, Poesia ed errore 1959, Una volta per sempre 1963, Questo muro 1973, Paesaggio con serpente 1984 Com a assagista, al costat del seu interès per la política contemporània i la literatura, es revelà com un moralista polèmic Dieci inverni 1947-1957 1957, Verifica dei poteri 1965, L’Ospite ingrato 1966 Ventiquattro voci per…

D’una posició postcarducciana passà a escriure poesia futurista II Purosangue , 1919 Lligat a l’avantguarda del seu temps ACasella, GDe Chirico, ASavinio publicà narrativa sovint impregnada de realisme màgic La vita intensa , 1919 La vita operosa , 1920 La scacchiera davanti allo specchio 1922, Eva ultima , 1923 Gente nel tempo , 1937, etc, corrent el nom del qual encunyà, a més d’ésser-ne un dels primers teoritzadors, en particular en la revista 900 1926-29, que fundà juntament amb CMalaparte Fou també notable la seva producció teatral, influïda per LPirandello Siepe a…

Estudià literatura a la Universitat de Pisa i es doctorà el 1969 amb una tesi sobre el surrealisme a Portugal, país sobre la llengua, la cultura i la literatura del qual fou un gran coneixedor i on situà una part important de la seva obra de ficció Traduí l’obra de F Pessoa a l’italià Professor de llengua i literatura portugueses a la Universitat de Bolonya 1973, amplià estudis a l’Scuola Normale Superiore di Pisa Del 1978 al 1985 fou professor de literatura a la Universitat de Gènova, i posteriorment passà a ser director de l’Institut Italià de Cultura de Lisboa 1985-87 Des del 1991 fou…

A 14 anys ingressà a l’orde dominicà Influït per les teories naturalístiques de Telesio, s’oposà 1591 a la filosofia aristotèlica, motiu pel qual fou acusat d’heretgia El 1592 anà a Roma, a Florència i a Pàdua, on es posà en contacte amb Galileo Galilei Per diversos motius, entre els quals el de defensar les doctrines animístiques neoplatòniques i el materialisme de Demòcrit, fou processat tres vegades i finalment portat presoner a Roma Alliberat el 1595, es retirà a Stilo, on planejà una conjura contra la dominació hispànica, amb el fi d’instaurar una república teocràtica Descoberta la…

Fou autor de poemes liricoheroics, d’obres filosòfiques De la causa, principio ed uno , 1584 De l’infinito, universo e mondi , 1584 Degli eroici furori , 1585 i de comèdies renaixentistes Il Candelaio , 1582, aspectes difícilment distingibles de la seva obra i de la seva personalitat, puix que per a ell totes les arts, expressió de la saviesa divina, es confonen Esperit inquiet, abandonà l’orde dels predicadors, al qual pertanyia, i, en disputa amb catòlics i protestants, errà per gairebé tot Europa Assidu lector i expositor de les obres de Ramon Llull, en les quals trobà poderosos estímuls…