Resultats de la cerca

De família noble i d’idees liberals, el 1831 fou diputat per Recanati a l’assemblea nacional de Bolonya De vasta cultura —sabia hebreu, grec, llatí, diverses llengües modernes, etc—, traduí Horaci, Virgili i la Batracomiomàquia admirador de la cultura grega, d’Homer i de Dant, se sentia identificat amb Petrarca hom en publicà una edició de les Rime comentada per Leopardi fou influït per Tasso, Alfieri, Monti i Foscolo La seva amistat amb Pietro Giordani i Antonio Ranieri, el darrer amic, i els amors dissortats —era deformat, impotent i malaltís— marcaren en la seva vida una sèrie de fites,…

El 1868 presentà a la Scala de Milà l’òpera Mefistofele , que no reeixí Això l’inclinà més a la poesia fou membre destacat del moviment literari de la scapigliatura escriví nombrosos llibrets per a òperes, com La Gioconda , de Ponchielli, i Otello i Falstaff , de Verdi Després d’abandonar l’òpera Ero e Leandro i de refer Mefistofele 1875, inicià Nerone , que deixà inacabada i que fou completada per Antoni Smareglia i Vicenzo Tommasini estrenada el 1924 Tendí a sobrevalorar-se com a poeta Libro dei versi , 1862-67 i no fou conscient de la seva vàlua com a compositor només en part fou influït…

Fill d’un ferroviari, estudià a Palerm i a Roma, però hagué d’interrompre la carrera d’enginyer i treballà en un organisme de l’administració Cridat a Florència 1929 per Elio Vittorini, es relacionà amb escriptors i amb els cercles d’intellectuals i publicà el primer recull poètic Acqua e terre 1930 Collaborador de diverses revistes, publicà L’oboe sommerso 1932, Erato e Apollion 1936 i Poesie 1938 Abandonà el seu treball i passà a ensenyar literatura italiana al conservatori de Milà 1941, càrrec en el qual romangué fins a la mort Mentrestant, aparegué el primer dels seus grans treballs de…

Professor d’institut, el seu talent literari fou descobert molt tardanament per LSciascia quan llegí el pròleg que havia escrit per a un llibre de fotografies Gràcies a Sciascia, el 1981 es publicà la seva primera novella, Diceria dell’untore , escrita el 1971, guardonada amb el premi Campiello i traduïda aviat a diversos idiomes, on feia servir l’experiència dels anys passats en un sanatori prop de Palerm 1943-46 Posteriorment publicà Museo d’ombre 1982, Argo il cieco 1984, La menzogne della notte 1988, Calende greche 1990 i Qui pro Quo 1991 Morí víctima d’un accident de trànsit

En la seva evolució literària influí el viatge que féu a París 1912, on conegué Apollinaire, Breton, Derain, Braque i Picasso, a més dels italians Soffici i Palazzeschi Adherit momentàniament al futurisme, publicà les seves primeres poesies a Lacerba Participà en la guerra 1915-18 i publicà els reculls Il porto sepolto 1917, Allegria di naufraghi 1919 i Sentimiento del Tempo 1933 Fou professor a São Paulo 1936-39, on morí el seu fill, arran del qual fet escriví Il dolore 1947 De tornada a Itàlia 1942, fou professor de literatura italiana contemporània a Roma i publicà diversos llibres La…

Conreà sobretot la narració A cena col commendatore 1950, I racconti, 1927-1946 1961, i la novella America, primo amore 1935, La verità sul caso Motta 1941, Lettere da Capri 1954, Il vero Silvestri 1957, Le due città 1964, L’attore 1970, 55 novelle per l’inverno 1971, Lo smeraldo 1974, La sposa americana 1978, L’incendio 1981 i El Paseo de Gracia 1987 Ha dirigit, entre altres, els films Piccolo mondo antico 1940, Malombra 1942, La provinciale 1952 i, en collaboració amb CZavattini, Viaggio nella valle del Po 1957-58 per a la televisió

Estudià a les universitats de Palerm, Roma i Bonn, on es doctorà Havent tornat a Roma, ensenyà estilística i literatura italiana 1897-1922 i muntà una companyia teatral pròpia Fou premi Nobel l’any 1934 Entre les seves obres són remarcables l’assaig L’umorismo 1908, les novelles L’esclusa 1894, Il fu Mattia Pascal 1904, I vecchi e i giovani 1913, Si gira 1916, reimprès 1925 amb el títol de I quaderni di Serafino Gubbio operatore, Uno, nessuno e centomila 1927 les narracions breus recollides en Novelle per un anno 1922 els drames Pensaci Giacomino 1916, Liolà 1916, Così è, se vi pare 1917, Il…

Fill natural d’un mercader, s’inicià a Florència en l’art mercantil i el 1327 fou enviat a Nàpols a treballar a la sucursal de la companyia Bardi, fins el 1334 Estudià aleshores dret canònic, es féu una cultura d’autodidacte, alhora que participava en la vida mundana i escrivia les primeres obres Com a conseqüència de la fallida de les banques Bardi i Peruzzi, hagué d’establir-se a Florència 1340, on, després d’estades a Ravenna 1345-46 i a Forlí 1347, tornà a establir-se el 1348, en els moments de la pesta negra, que havia de donar-li el marc del Decameron A Florència gaudí de fama i d’…

De molt jove s’uní al seu pare, d’idees liberals, en la lluita antifeixista Als anys cinquanta inicià una carrera com a periodista que la portà a cobrir els esdeveniments més virulents de la crònica internacional Els seus reportatges, llibres i entrevistes, de to polèmic i apassionat provocaren sovint reaccions irades pel seu caràcter directe, la crítica despietada o la franquesa inoportuna, però també en fou qüestionada l’objectivitat Publicà, entre altres obres, l’allegat antimasclista Il sesso inutile 1961, Niente e così sia 1969, sobre la guerra del Vietnam, Intervista con la…

Establert a Roma, fou protegit de diversos nobles i del papa Urbà VIII Antagonista de Marino, introduí, influït per França, la mètrica clàssica en la poesia italiana Conreà l’anacreòntica, les odes pindàriques, etc, amb una llengua altisonant i d’una gran musicalitat externa És autor de Canzonette 1591, Il rapimento di Cefalo 1600, Gelopea 1604