Resultats de la cerca

Sostingué una polèmica amb Annibale Caro i fou condemnat 1560 per la inquisició Viatjà per França, Suïssa i Àustria Traduí a l’italià i comentà la Poètica d’Aristòtil 1570

Viatjà per Europa i Àfrica com a enviat del diari Il Corriere della sera Iniciat sota la influència de D’Annunzio, es distingí pel seu estil descriptiu i acolorit Gente di mare 1929, L’italiano errante per l’Italia 1937, La favorita 1945, La mia casa di campagna 1958, etc

Pel càrrec que tenia, viatjà per tota la península Ibèrica, i a Lisboa embarcà cap a les Índies La seva obra, de la qual hom féu un recull pòstum, Lettere edite e inedite 1855, palesa l’excellent cultura humanística de l’autor amb dots molt aguts d’observació, hi són analitzats els contactes entre llengües indoeuropees i el sànscrit

Atret pel regionalisme, seguí la línia narrativa del verisme, però sense la preocupació formal d’aquest corrent Inspector d’enginyeria, viatjà i conegué bé la Toscana, regió on sovint situà les seves obres, les més famoses de les quals són Cento sonetti in vernacolo pisano 1872, Le veglie di neri 1884, All’aria aperta 1887, Nella campagna toscana 1908 i Acqua passata 1921 Usà el pseudònim anagramàtic de Neri Tanfucio

De jove viatjà per tot Europa, i en recollí les impressions a Lettere familiari ai suoi tre fratelli 1762-63 Installat a Venècia, publicà, amb el pseudònim d' Aristarco Scannabue, la revista “La Frusta Letteraria” 1763-65, però, prohibida pel seu to polèmic, la continuà a Ancona 1765 Decebut del seu país, tornà definitivament a Anglaterra 1766 La seva obra més important és, potser, Discours sur Shakespeare et sur monsieur de Voltaire 1777

El seu opuscle Lettera semiseria di Grisostomo 1816 ha estat considerat el manifest del Romanticisme italià A partir del 1812, exiliat, viatjà per Europa, i afermà el seu prestigi amb els poemes de I profughi di Parga 1821, Romanze 1822-24 i Fantasie 1829 Tornà el 1847 a Itàlia, formà part del govern provisional de Milà i fou diputat a Torí Amb la seva poesia intentà la creació d’un llenguatge popular deslligat de la tradició literària

Portà a terme una constant activitat com a divulgador dels nous corrents científics i culturals de l’època Viatjà per Europa i féu amistat amb Voltaire i Frederic II de Prússia Fruit d’aquests viatges fou el llibre Lettere sulla Russia 1739 Combaté la literatura tradicional, acadèmica i fastuosa, i emprà una llengua àgil i clara, sobretot en l’assaig Newtonianismo per le dame 1737 i en les Epistole , exemples de “poesia filosòfica” on tractà temes d’art i de literatura Escriví una notable obra de crítica musical, Saggio sopra l’opera in musica 1755, que tingué una directa…