Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
golf de Roses
Badia de Roses
© Fototeca.cat
Golf marí
Golf de la costa de l’Alt Empordà, obert entre la península del cap de Creus (cap de Norfeu) i el massís de Montgrí (cap de Montgó), que constitueix la sortida natural al mar de la comarca.
L’Oligocè que arriba fins a Figueres és recobert des d’aquesta ciutat a la mar pels alluvions de la Muga i del Fluvià, que desemboquen al centre de la llarga platja d’Empúries que ocupa tot l’interior del golf, a 3 km un de l’altre Havia estat una zona pantanosa, actualment en gran part dessecada i convertida en zona de conreus en un principi d’arròs en bona part Té una obertura de 15 km 18 a l’interior i una profunditat de 7 km Antic lloc obert a les relacions marítimes les poblacions gregues de Rodes a la badia de Roses i d’Empúries establertes als dos extrems del golf han estat succeïdes…
golf de Bengala
Golf marí
Part de l’oceà Índic compresa entre la Unió Índia a l’oest, Bangladesh al nord i Myanmar, Tailàndia i Malàisia a l’est.
Al sector oriental del golf hi ha les illes Andaman i Nicobar És afectat pels monsons, que provoquen en aquesta àrea pluges molt intenses Hi desemboquen l’Irauadi, el Ganges, el Brahmaputra, el Godāvari i el Krishna Els ports principals del golf són Rangun i Sittwe a Birmània, Chittagong a Bangladesh, Calcuta, Vishākhapatanam i Madràs a l’Índia, Trincomalee a Sri Lanka i Port Blair a les illes Andaman
Kutch
Golf marí
Golf del NW de l’Índia, a l’estat de Gujarāt, a la mar d’Aràbia.
A la costa sud i prop del litoral hi ha la ciutat de Jāmnagar, la més important de l’àrea
Chōḷamaṇḍala
Golf marí
Nom que rep la costa sud-oriental de l’Índia, al golf de Bengala, entre el delta del riu Krishna i el cap Kodikkarai; és una costa baixa i sorrenca, sense bons ports naturals, bé que hom n’ha habilitats alguns, entre els quals el de Madras.
golf de Mannar
Golf marí
Golf de l’oceà Índic, situat a l’extrem sud de la península del Dècan, entre aquesta i l’illa de Sri Lanka.
Al N el golf es comunica amb el de Bengala, per l’estret de Palk La profunditat no supera els 2 000 m És una zona de pesca d’ostres perlíferes