Resultats de la cerca

En esclatar la Segona Guerra Mundial plegà de sortir fins a la fi del 1940 el 1941 fou reduït a dues pàgines, dedicades a la tradició, l’art i l’esport català Demanà la reforma federalista Polemitzà amb “L’Éveil Catalan”, de caire més català

Reflectí el desengany pel text aprovat Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936

En sortiren trenta-sis números, del 17 de febrer al 15 d’octubre de 1840 Fou la primera publicació valenciana illustrada amb litografies Expressava un Romanticisme influït per Ossian, Young, Chateaubriand i Byron Interrompuda la publicació per Bonilla per editar la segona època d' El Mole -, inicià una nova etapa el 5 de març de 1854, amb la collaboració de Joan Ortiz Máiquez, també com a setmanari tingué una vida més curta i un caràcter menys abrandat

En sortiren vint-i-cinc números Des del número 3 fou bilingüe Tingué difusió arreu del País Valencià i al Principat Se subtitulava “periòdic defensor dels que treballen i no mengen, enemic acèrrim dels que mengen i no treballen” Fou repetidament multat pel governador Josep Botella, que en recollí el número 26 que no veié la llum i suspengué el periòdic Era d’orientació anarcocomunista, relacionada amb els grups de Gràcia i els andalusos “pedrotistes”

D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs

Òrgan del Partit Comunista al Rosselló, el 1977 el seu tiratge era de 5 000 exemplars setmanals

Salut pública Interessos populars Arts i lletres El seu contingut ideològic barrejava el republicanisme anarquitzant, un violent anticlericalisme i la defensa dels interessos obrers, i això el convertí en un dels setmanaris catalans de més tradició revolucionària i, a la vegada, en un difusor constant de l’anarcocollectivisme, però fou també causa de nombroses suspensions la més llarga, del desembre de l’any 1893 al gener del 1895, i empresonaments del director o redactors, gairebé tots obrers Malgrat les persecucions, sobrevisqué setze anys, fins el número 717, del 12 de juny de 1896 Durant…

N'era director Salvador Seguí i Rubinat, i hi collaboraren en la seva breu existència Víctor Foch, Anselmo Lorenzo, Emili Polo i Jaume Aiguader i Miró, entre d’altres

Portava com a subtítol Sociologia Interessos populars Arts i lletres , i seguí una línia d’anarquisme filantròpic, idealista i comprensiu de la realitat catalana N'aparegueren pocs números