Resultats de la cerca

S'ocupava de ciències, literatura, indústria i teatre Acollí les primeres composicions de Teodor Llorente i Rafael Ferrer i Bigné també hi collaborà Rafael Blasco i Moreno Deixà de publicar-se a mitjan 1858

Interromput el 1870, tornà a sortir del 1878 al 1936 Acceptà el català en les collaboracions Posteriorment es transformà en un setmanari esportiu

Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana  i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés  i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de comunicació i la…

Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936

El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…

Carner, Riba, Sagarra, Apa , Junceda i Nogués en foren collaboradors habituals

Per l’octubre del 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre del 1944

Se subtitulava “satíric, literari, teatral, esportiu i mundà” El català només hi servia com a element folklòric expressiu A la fi del 1916 prengué una orientació política, defensà les idees socialistes i lluità contra el xovinisme, el nacionalisme i el ministre, i posteriorment cap de govern francès GClemenceau A partir del 1930 fou succeït per Le Cri Socialiste

Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica

Tingué una vida curta