Resultats de la cerca

Volgué esdevenir la plataforma d’informació i opinió dels clubs modestos del Barcelonès i el Baix Llobregat Joan Solanas signà l’editorial en nom de la redacció La secció d’atletisme estigué a càrrec de Perramon i del mateix Solanas la de rugbi, de J Comas, i la de futbol, de Navales Cada número tenia 4 fulls i es publicava cada dijous Tingué una vida efímera

Impulsat per Ediciones Rápidas, també responsable de Dicen Tractava tots els esports, però principalment el futbol, des de la primera divisió fins a la segona categoria regional del Campionat de Catalunya Es publicava cada dilluns i en fou director Julián Mir, que tenia com a collaboradors els redactors Joan Garcia Castell, Santiago Codina, Joma, Manuel del Arco, Navarro Salanova, Morris, Monsalve Justo Conde i Luis Lainz i els dibuixants Peñarroya i Cifré Com a mínim se’n publicaren 718 números

Tractava a bastament del futbol de la comarca, des de la tercera divisió fins als diferents grups de tercera regional, i també publicava notícies d’handbol i bàsquet Modesto Bonet en fou l’editor i Miguel Ángel Bastenier, el director A l’octubre del 1984 inicià una segona època, que no prosperà

Duia de subtítol “Periódico de deportes y espectáculos” Informava de la gestió i les activitats esportives dels equips de la ciutat, des de l’esport escolar fins al professional Dirigit per Claudi Zapater, la direcció periodística estigué a càrrec de Josep M Roca i Manu Sánchez Emprava el català o castellà indistintament i cada número constava de 20 pàgines

Era propietat de Juan Poch i el dirigia Francisco Alberici Pretenia ser una publicació similar a les europees del mateix gènere, de foment de les iniciatives envers l’esport i la seva indústria D’ideal higienista, defensava el desenvolupament harmoniós del cos El 1912, durant un breu període, adoptà el títol d’ Eco de sports y espectáculos

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors…

Informava de l’actualitat esportiva de Catalunya amb profusió d’illustracions Hi collaboraren Cristóbal Botella, Vicenç Esquiroz, FM Galán, Gallardete, Juan Gol, EL Jimeno, Pistón i V Ruedas, entre d’altres Dels reportatges gràfics se n’encarregà Campañá i de les illustracions Conti i Borrell Se’n publicaren pocs números

Escrit en castellà, informava sobre la crònica boxística i contenia reportatges de combats de les figures del moment També incloïa lliçons de boxa, articles sobre tècnica i entrenament i una secció anomenada "Higiene i cultura física", a més d’un colleccionable de boxa Dirigida per Gabriel Trillas, alguns dels seus redactors eren el mateix Trillas, Armando Quintana, M Rodrigo o A Galerón Tenia corresponsalies a Espanya i a l’estranger

Nasqué com a successor de les revistes humorístiques de temàtica esportiva del principi del segle XX Amb un to transgressor, feia mofa dels organismes oficials, de les estructures esportives i de les figures rellevants del món de l’esport Dirigida per Xabier Etxarri, tenia collaboradors com Antonio Bigatà, Àlex J Botines, Ernesto Elchense o Alberto Armengol, dibuixants com Òscar, Ivà, Esparbé, Ludovico o Jaume Perich i el fotògraf Emilio Pérez de Rozas El 1984 inicià una segona etapa dirigida per Guillermo Sánchez, amb collaboradors com Antonio Bigatà i Josep Pernau, i amb l’equip d’…

Tot i el subtítol "revista setmanal de sports", dedicava un gran nombre de pàgines a la informació de futbol tant del campionat català com de les competicions comarcals Fou dirigida per Francesc Rossell, però l’ànima de la revista fou Isop , que signava la secció "Minúcies", a tall d’editorial Tenia corresponsalies a Madrid, Bilbao i altres ciutats de l’Estat i de l’estranger Fou un precedent de la premsa esportiva catalanista d’aquella dècada i manifestà la seva missió moralitzadora i catalanitzadora de l’esport Impulsà la Copa Catalunya Sportiva, que disputaven els equips infantils dels…