Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
La Creu del Montseny
Setmanari
Setmanari catòlic regionalista fundat a Barcelona el 1899 i dirigit per Jacint Verdaguer.
Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica
Umbral
Setmanari
Setmanari gràfic impulsat per la CNT que, dirigit per A.Fernández Escobés, aparegué a València (10 de juliol de 1937 — 4 de desembre de 1937) i Barcelona (8 de gener de 1938 — 21 de gener de 1939).
D’edició molt acurada, tingué com a illustradors JMonleón, Castelao i Arturo Ballester Entre els seus collaboradors més regulars hom ha d’esmentar Mauro Bajalatierra, Marià RVázquez, Frederica Montseny, Federico Urales, Ezequiel Endériz, Lucía Sánchez Saornil, Jaume Espinar i Jacint Borràs
El Luchador
Setmanari
Setmanari anarquista fundat per Federico Urales a Barcelona (gener del 1931 — agost del 1933).
Fou l’òrgan de combat del grup de La Revista Blanca , que tenia un caràcter majorment teòric i ideològic Els principals redactors foren, a més d’Urales, Frederica Montseny, Germinal Esgleas, Soledad Gustavo, Felipe Alaiz, etc Féu, amb èxit, una violenta campanya contra els trentistes en especial contra Ángel Pestaña i Emili Mira, per llur actuació davant l’aixecament de l’alt Llobregat, pel gener del 1932, i deixà de publicar-se quan es produí l’escissió dels Sindicats d’Oposició i es consolidà el domini anarquista en els òrgans directius de la CNT
El productor
Capçalera d’un número d' El productor (13-VII-1901)
© Fototeca.cat
Setmanari
Publicació que aparegué a Barcelona primer com a òrgan de les societats obreres i diari (1 de febrer — 8 de març de 1887) i després com a setmanari anarquista (març del 1887 — setembre del 1893).
Dirigit inicialment per Antoni Pellicer Paraire i Pere Esteve, tingué la collaboració regular de R Farga i Pellicer, Joan Montseny, Anselmo Lorenzo, Josep Llunàs i Pujals, Cels Gomis, Ricardo Mella, etc Assolí una gran importància teòrica, puix que presidí el pas de l’anarcocollectivisme català polèmica amb “Le Revolté” de Ginebra a “l’anarquisme sense adjectius” i la revisió de l’obra de la FTRE Arribà a fer de 6 000 a 7 000 exemplars Posteriorment Joan Baptista Esteve Leopoldo Bonafulla en féu aparèixer una segona època 1901-06, amb Josep Prat, Teresa Claramunt, Llorenç…