Resultats de la cerca

El primer número es publicà el 2 de gener de 1902 Editat per Josep Bagunyà i dirigit per Manuel Folch i Torres, fou promogut, especialment, per la Lliga Regionalista —li donà el nom el mateix Francesc Cambó— i combatia en particular el centralisme i el lerrouxisme, a diferència de les altres publicacions satíriques de l’època, L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , més republicanes que no pas catalanistes Malgrat la seva durada relativament curta, tingué una gran influència i contribuí decisivament a impulsar un bon nombre de dibuixants hi publicaren notables caricatures Llaverias…

Editat per Màrius Gifreda , fou dirigit per Josep Maria Planes , i artísticament, durant un quant temps, per Valentí Castanys El seu to indiscret, mordaç, sarcàstic i fins provocador correspon a una època d’àmplies llibertats polítiques Bé que gairebé totes les collaboracions eren sense signar, en foren redactors principals Rossend Llates , Àngel Ferrant , Joan Cortès , Carles Sindreu , Just Cabot , Manuel Amat i Josep Maria de Sagarra , que hi publicava sobretot uns versos satírics molt personals Les caricatures eren arma de crítica i complement valuós de les sàtires i paròdies en prosa o…

Creat amb intenció política, iniciada la Dictadura, és un precedent d’"El Be Negre” A més dels articles, en llur majoria anònims, de to literari i polític, reproduïa texts i facsímils de publicacions vuitcentistes com a contrast amb l’actualitat política Hi collaboraren dibuixants com Apa , D’Ivori i Quelus No pogué sobreviure a la censura

Carner, Riba, Sagarra, Apa , Junceda i Nogués en foren collaboradors habituals

Volia ésser a la vegada òrgan esperantista i vehicle de conciliació de nacionalisme i obrerisme N'aparegueren pocs números

Reflectí el desengany pel text aprovat Intentà noves sortides, sense èxit, els anys 1933 i 1936

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals…