Resultats de la cerca

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Reflectí amb detall la crisi teatral d’aquells anys, desapareguda l’empresa del Teatre Català, al Romea Però encoratjà també les iniciatives que sorgiren a Barcelona la fundació de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, el Sindicat d’Autors Dramàtics Catalans, etc Hi collaboraren Alexandre Plana, Apelles Mestres, Adrià Gual, Ambrosi Carrion i Rafael Marquina, entre els més assidus Tot i el seu to combatiu, mantingué una actitud enyorívola, i els seus redactors no denotaren pas les inquietuds i les aportacions del teatre europeu coetani

Fou dirigit per Joan Oliver i Femenia, i en formaven el cos de redacció Maties Bosch, Bartomeu Danús, Jeroni Pou, Josep Tortell i Josep Cardell Tingué sobretot un caràcter anticlerical, i volgué aparèixer com a obrerista Denunciat setembre del 1881 i suspès setembre del 1882, tornà a sortir dirigit per Benet Pons i Fàbregues

En la primera etapa 3 de febrer — 21 d’abril de 1900 fou dirigit per Joan Torrendell, i hi collaboraren GAlomar, ANoguera, JAlcover, Lluís Martí, Mdels SOliver, etc Hom en féu dues edicions una de popular i una altra d’illustrada, i ha estat considerat el primer periòdic polític de clara tendència catalanista Tornà a aparèixer el 4 de gener de 1917, fins el 15 de març de 1919, dirigit per Joan Estelrich Estigué relacionat amb el Centre Regionalista de Mallorca , que recollí les seves idees, i dedicà també una atenció especial als temes culturals Entre els seus collaboradors hom…

Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit

Bé que en castellà, fou continuador de la fórmula de Xut Fundat i dirigit per Valentí Castanys, tingué en aquest el seu principal animador Hi collaboraren els dibuixants Moreno, Roca, Puigmiquel, Tinet, Mestres i altres, així com els periodistes Manuel Amat, Antoni Ollé i Bertran, Celestí Martí i Farreras i Andreu Avellí Artís La mort de Castanys representà la davallada del setmanari, que ja havia deixat d’interessar en part el gran públic Els últims anys 1965-68 fou dirigit pel periodista Guillermo Sánchez

Hi collaboraren Valeri Serra i Boldú i joves escriptors com Eugeni d’Ors, Bofill i Mates, Costa i Déu, Xavier Viura, etc Plegà de publicar-se el 1900 en sortiren 58 números amb motiu de l’afrontament de la casa editora, Impremta Antoniana, amb la jerarquia eclesiàstica

Presidí la reorganització del republicanisme mallorquí, inicialment favorable a la conjunció amb els socialistes Després de la crisi provocada per l’arribada a l’illa del radicalisme lerrouxista 1911-12, passà a ésser l’òrgan de Jeroni Pou i del reformisme adscrit a Melquíades Álvarez

Hi collaboraren, entre altres, Gaston Leval, Felip Alaira i Salvador Quemades

D’excellent presentació tipogràfica, en la seva secció De l’agre de la terra , en català, aglutinà pràcticament tots els escriptors mallorquins En morir el fundador el 1955, fou continuat pel seu fill Miquel Marquès i Coll El 1973 Pere Serra i Bauzà n'adquirí la propietat Foren particularment remarcables els números extraordinaris amb què celebrà les noces d’or el 1935 i les de diamant el 1960