Resultats de la cerca

Ha mantingut, des que l’adquirí lord Astor 1907, un criteri liberal, una acurada secció de política internacional i bones collaboracions crítiques i literàries Ha estat el primer setmanari a incorporar la illustració, i el 1986 tenia una mitjana de tiratge de 735 745 exemplars

Hi collaboraren Xavier Nogués amb una sèrie de dibuixos que continuà més tard a La Catalunya pintoresca , Feliu Elias, Ramon Reventós i altres Cessà d’aparèixer el mateix any 1914 Reaparegué maig-desembre del 1916 amb un to més popular

Òrgan de l’Associació Monàrquica Obrera, simpatitzava amb el Sindicat Lliure i estava vinculat a la Unión Monárquica Nacional Hi escrivien Joan Sardà i Torras, Manuel Isern, Josep Maria Sesseras i de Batlle, etc Anticatalanista i nostàlgic de la Dictadura, desaparegué poc abans de la proclamació de la República

Fundat per Joan GBalaguera —que en fou el primer director—, Joan Colominas, Rafael Guerra del Río, Rafael i Josep Ulled, etc, fou l’òrgan d’expressió de les joventuts radicals lerrouxistes els Jóvenes Bárbaros

Fou fundat i dirigit per Josep Roca i Roca —el qual posteriorment passà a La Campana de Gràcia —, i tingué una regular collaboració de Josep Llunas i Pujals, que després fundà La Teula i La Tramontana

Sortí a Barcelona del 7 d’abril de 1925 al 5 de setembre de 1927 Els redactors i els articles tenien un alt nivell literari i crític i reivindicava l’esport popular catalanista i  amateur Nasqué gràcies a la crida que es feu des de les pàgines de  La Veu de Catalunya  i  La Publicitat  S'hi destacaren Antoni Vilà Crítias , amb els comentaris intellectualitzats sobre boxa, Just Cabot, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Manuel Basté, Lluís Meléndez, Carles Sindreu, Joaquim Ventalló, Xavier Regàs, Josep A Trabal i Josep M Planas En desaparèixer, per dificultats econòmiques, la major part de la…

El 1915 esdevingué portaveu de les comarques tarragonines de la Unió Federal Nacionalista Republicana Pel juny del 1930 inicià una segona època, com a òrgan de l’Esquerra Republicana de Catalunya El 1936 es convertí en diari

Sortí des del 14 de febrer de 1897 fins al 29 de desembre de 1901 Volgué ésser un portaveu popular del regionalisme mallorquí catòlic, no adherit a cap partit concret Hi collaboraren, en català i en castellà, tant en prosa com en vers, una trentena de sacerdots i un bon nombre d’escriptors mallorquins

Els seus reportatges, profusament illustrats, fets amb riquesa de mitjans i perfecció tècnica, n'han fet una revista internacional El 1976 fou adquirit pel grup Filipacchi El 1990 el tiratge era d’uns 700 000 exemplars

Fundat pel periodista Antonio G Hermosa, edità trenta-quatre números i un almanac Suspès a causa de la seva crítica social —era autoritzat només per a temes literaris—, fou substituït per El Pájaro Azul , editat fins al final del 1862, any en què el seu creador fou confinat a Lleida