Resultats de la cerca

En fusionar-se el partit amb Unió Socialista de Catalunya passà a denominar-se “Justícia Social - Octubre”, i poc després fou substituït per Treball

Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937

Es destacà pel nombre d’illustradors entre altres, hi collaboraren Apelles Mestres, Pasqual Capuz, Junceda, etc

Havia d’ésser fins el 1939 el més important periòdic del sindicalisme del Principat Pogué aparèixer gràcies al suport financer de Francesc Ferrer i Guàrdia, i en la seva primera època, fins el 9 de juliol de 1909, hi collaboraren anarquistes, sindicalistes i socialistes Fou dirigit inicialment per Jaume Bisbe, i actuaren com a redactors Josep Cassasola, Antoni Colomé, Enric Ferrer, Tomàs Herreros, Miguel VMoreno, Grau i Anselmo Lorenzo Antoni Badia i Matamala n'era l’administrador A partir del setembre del 1908 passà de fet a ésser l’òrgan de la Confederació Regional de Solidaritat Obrera de…

Pretengué d’ésser una revista política, cultural i d’orientació ideològica comunista, i inserí sovint reportatges informatius sobre l’URSS El seu primer director fou Daniel Domingo Montserrat, i en foren principals redactors Àngel Estivill, Jordi Arquer, Joaquim Maurín, Andreu Nin, Jaume Miravitlles, etc Tingué una segona època abril-octubre del 1934 i una tercera gener-maig del 1937 —aquesta com a portaveu del POUM— amb collaboracions regulars de Baptista Xuriguera, Pere Bonet, JOltra i Picó, Andrade, etc

S’imprimí a la impremta de Torner, la mateixa que el 1821 donà a llum la revista d’Ignasi Sanponts Periódico Universal de Ciencias, Literatura y Artes Volgué mantenir-se al marge del debat polític conjuntural, però l’adscripció dels seus redactors era clarament liberal Abordà una temàtica àmplia, des de les ciències fins a la filosofia, passant per la literatura i l’estètica Els seus redactors foren el professor alemany Carles Ernest Cook, que havia estat mestre de Mateu Orfila a Menorca els refugiats liberals italians Luigi Monteggia i Fiorenzo Galli, i els intellectuals catalans…

Era editat per l’empresa Editorial Don Balón SA i tenia la redacció a Barcelona Especialitzat en futbol de l’àmbit estatal i també internacional, durant més de tres dècades es convertí en un referent per als aficionats no solament de l’Estat espanyol, sinó també d’altres països Rogelio Rengel Mercadé n’era el propietari i fou dirigit per Mercedes Milá, Juan Manuel Martínez, Juan Pedro Martínez Díaz i Antoni Casals, entre d’altres Antonio Hernáez, Andreu Astruells i Miquel Rico en foren directors executius, i José María García, Josep Maria Casanovas i Juan José González, editors Des del 1989…

Era dirigit per Domènec Fornés, i els seus principals redactors foren Marcel Riu, JMFolch i Torres i Pelegrí Llangort Del 25 de desembre de 1903 al 24 de juny de 1904 aparegué amb el títol La Tralla del Carreter Després de moltes denúncies i topades amb l’autoritat, el 18 de gener de 1907 deixà de publicar-se Fou continuat per Metralla 16 de febrer de 1907 — juliol del 1909, després de la qual aparegueren altres publicacions amb el mateix títol, i La Nova Tralla 25 de novembre — 30 de desembre de 1907 En una segona època, La Tralla aparegué del 13 de maig de 1922 a l’11 de setembre de 1923

De caràcter multiesportiu, es dedicà especialment a l’esport de base comarcal i als esports minoritaris de Catalunya Fou dirigit per JM Campos Estava escrit en castellà, tot i que també incloïa algun article en català

Dirigit inicialment per Miquel Martí, i després per Ramon Llopis i Ruiz, hi collaboraren, entre d’altres, Joaquín Costa i Álvaro de Albornoz Mantingué una actitud hostil al catalanisme, i fou portaveu oficiós del corrent demòcrata que encapçalava José Canalejas Méndez dins el partit liberal espanyol