Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
El Trabajo
Setmanari
Setmanari obrer internacionalista, aparegut a Barcelona en maig-juny de 1872 amb el subtítol de Periódico socialista; substituí
La Federación , suspesa governativament, però conservà el format, el contingut, els redactors i fins i tot els caràcters tipogràfics.
Se'n publicaren quatre números, fins que, el 30 de juny, reaparegué La Federación
Le Cri Socialiste
Setmanari
Setmanari aparegut a Perpinyà pel novembre del 1936 en substitució de «Le Cri Catalan» i com a òrgan oficial de la SFIO, dirigit per Joan Payra.
Per l’octubre del 1936 esdevingué l’òrgan de la Federació Socialista dels Pirineus Orientals Interromput durant la Segona Guerra Mundial, reaparegué des del novembre del 1944
Fructidor
Setmanari
Setmanari, òrgan de l’Ateneu Racionalista de Maó i de les Joventuts Llibertàries de Menorca, aparegut a Maó el 30 de juny de 1934.
Suspès arran dels fets d’octubre del 1934, reaparegué l’1 de juny de 1935 Continuà publicant-se durant els anys de la guerra civil de 1936-39
Lucha Social
Setmanari
Setmanari portaveu de tots els sindicats de Lleida (1919-22), redactat per Joaquim Maurín i Pere Bonet; hi col·laboraren David Rey, Víctor Colomer, Andreu Nin, etc.
Fou exponent de la tendència procomunista dins la Confederació Regional del Treball de Catalunya A partir del febrer del 1934 reaparegué com a publicació mensual, redactada per militants del Bloc Obrer i Camperol i posteriorment del POUM
Revista Nova
Setmanari
Setmanari d’art fundat el 1914 per Santiago Segura.
Hi collaboraren Xavier Nogués amb una sèrie de dibuixos que continuà més tard a La Catalunya pintoresca , Feliu Elias, Ramon Reventós i altres Cessà d’aparèixer el mateix any 1914 Reaparegué maig-desembre del 1916 amb un to més popular
Vertical
Setmanari
Setmanari, òrgan de la federació local de Sindicats Obrers de Sabadell, que aparegué des del 28 d’octubre de 1932 fins al 6 d’octubre de 1934.
Bilingüe, assolí una tirada de 3 500 exemplars i fou un dels òrgans més importants dels Sindicats d’Oposició En foren directors successivament Josep Rosas, Miquel Bertran i Gonçal Soler Suspès arran dels Fets d’Octubre, reaparegué com a diari, tot ell en català, l’11 de gener de 1937
Sindicalismo
Setmanari
Setmanari, òrgan de la Federació Sindicalista Llibertària, que aparegué a Barcelona el 14 de febrer de 1933 en substitució de Cultura Libertaria (novembre del 1931 — febrer del 1933).
Fou animat especialment per Ángel Pestaña fins que fundà el Partit Sindicalista, Joan Peiró i Joan López El 24 de juliol de 1934 passà a ésser editat a València, i després d’una suspensió de diversos mesos novembre del 1934 — abril del 1935 reaparegué allà mateix en una segona època 25 d’abril — 28 de novembre de 1935
El Poble Valencià
Setmanari
Setmanari publicat a València en dues èpoques.
Durant la primera 31 de març a 5 de maig de 1917 el dirigí Josep Maria Bayarri, comptà amb la collaboració de Rossend Gumiel, Francesc Almela, Francesc Caballero i Muñoz, Emili Lluch, Rafael Tarín, Jesús Morante i Borras, Joan APeris i d’altres Reaparegué el 1931 4 de juliol - 7 de novembre, com a òrgan valencianista de dreta, nacionalista i anticatalanista
Redención
Setmanari
Setmanari anarquista d’Alcoi (26 de febrer de 1921 — 12 de setembre de 1923).
Fou primer òrgan dels sindicats locals de la CNT, dirigit inicialment per Enric Gisbert Però a l’octubre del 1921 se'n féu càrrec JJuan i Pastor, que li donà una gran empenta com a òrgan anarquista Hi collaboraren especialment Galo Díez, Fortunat Barthe, Hermós Plaja, Federico Urales, Gaston Leval, Caro Crespo, Mauro Bajatierra, etc Reaparegué el 1930 abril-setembre dirigit per EMira, però hagué de desaparèixer pel poc èxit assolit
Cultura Obrera
Setmanari
Setmanari sindicalista, en castellà, de Palma, aparegut com a òrgan de l’Ateneu Sindicalista el 16 d’agost de 1919 i convertit, a més, en òrgan de la Federació Regional del Treball de Balears el 28 d’agost de 1920.
Els principals directors d’aquesta primera època, que arribà fins al mes de juny del 1924, foren el mestre Antoni J Torres i el sabater Cosme Salvà Reaparegué, proclamada ja la Segona República, el mes de setembre del 1931, de nou com a òrgan de l’Ateneu i portaveu de la Confederació Regional Suspesa la publicació pel juliol del 1932, tingué encara una tercera època de l’octubre de 1934 al juliol del 1936