Resultats de la cerca
Es mostren 483 resultats
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
suspensió de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Situació anormal de l’ordre públic, prevista per les constitucions democràtiques, que consisteix en la supressió temporal total o parcial de les garanties personals i dels drets reconeguts en la constitució (estat d'excepció).
És decretada pel govern, amb autorització del parlament i aprovació del cap d’estat També pot ésser declarada judicialment, amb caràcter individual, amb relació a les investigacions relatives a l’actuació de bandes armades o a elements terroristes
ordre públic
Dret
Situació de respecte de les normes establertes per la societat que permeten la convivència social.
Pot ésser espontani o regulat per la legislació i amb una força coercitiva que obligui al compliment de les disposicions En els estats totalitaris o antidemocràtics, l’ordre públic serveix, la majoria de vegades, per a imposar i mantenir els privilegis d’una classe social, d’un grup, d’una ideologia
prevalença
Dret
Principi constitucional que comporta la preferència d’aplicació de les normes de l’estat sobre les de les comunitats autònomes, en cas de conflicte, en les matèries que no siguin de la seva exclusiva competència.
nomineta
Dret
Nota marginal a les actes de les reunions on hom fa constar els noms dels assistents.
dissentiment mutu
Dret
Conformitat de les parts a deixar sense efecte el contracte o les obligacions existents entre elles.
jurisprudència
Dret
Normes de judici que supleixen les omissions o les llacunes de la llei i que es fonamenten en les pràctiques seguides en casos iguals o anàlegs.
ciberterrorisme
Sociologia
Electrònica i informàtica
Dret
Terrorisme que es basa en l’ús dels ordinadors, les xarxes informàtiques i internet, especialment les xarxes socials, per tal d’aconseguir un objectiu polític, social o religiós i crear un clima d’inseguretat.
Se’n poden diferenciar tres vessants en primer lloc, els ciberatacs destinats a l’entorpiment o el bloqueig dels fluxos d’informació que gestionen el funcionament normal de les infraestructures i els serveis, tant públics com privats En segon lloc, la utilització de la xarxa amb finalitats de comunicació i coordinació dels grups terroristes i la preparació dels seus atemptats I, en tercer lloc, la difusió de continguts propagandístics i d’incitació a la perpetració d’atemptats, així com els missatges destinats a la captació i el reclutament de possibles terroristes
agent de l’autoritat
Dret
Nom genèric que designa a qui, per disposició legal o d’una autoritat, ha de mantenir l’ordre públic i la seguretat de les persones i de les coses i ha d’executar manaments i que obra sempre per mandat o delegació superior..
Exerceix càrrecs del poder executiu i, singularment, forma part dels cossos oficials de seguretat i de vigilància Hom castiga amb agreujament la resistència, les injúries, els insults o les amenaces contra aquestes persones
jurisdicció privilegiada
Dret
Jurisdicció especial que s’exerceix per dret singular, o sia, per raó de les persones o els organismes afectats.
En són exemples les jurisdiccions consulars, militars, eclesiàstiques, d’hisenda, tribunal de comptes, o bé quan, sense moure's de l’ordinària, per raó del càrrec o de la representació que ostenten les persones de la competència per entendre de la qüestió, rau en un tribunal superior