Resultats de la cerca
Es mostren 746 resultats
cambra d’indústria
Economia
Dret
Associació que agrupa els industrials, amb funcions similars a la cambra de comerç
.
Les cambres d’indústria foren creades a l’Estat espanyol el 1911, a les zones més industrialitzades als Països Catalans, la Cambra Oficial d’Indústria de Barcelona amb jurisdicció sobre tot el Principat, fusionada el 1967 amb la Cambra Oficial de Comerç i Navegació, i la Cambra Oficial d’Indústria de València amb jurisdicció sobre les províncies de València i Alacant
clàusula ‘ad cautelam’
Dret
Fórmula establerta pel testador com a mesura de precaució per a indicar la no-validesa de cap altre testament posterior que no inclogui determinats senyals, signes o paraules.
Heretada del dret romà, constituïa una especialitat del dret sccessori català, però la compilació del dret civil de Catalunya del 1960 no la mantingué Actualment no és acceptada i s’entén com a no posada
dret personal
Dret
El dret que és inherent a la persona i que, essent intransmissible, s’extingeix a la mort.
contraprestació
Dret
Per a cada part contractant, la prestació amb la qual l’altra part correspon a la seva.
aforisme
Dret
Proposició que expressa un principi jurídic referent a determinat camp del dret.
En el dret romà eren expressades per mitjà d’aforismes les regles fonamentals de moltes institucions, que de tal forma eren invocades davant els tribunals N'és exemple el Digest, que contenia més de 200 aforismes, molts dels quals van passar a drets posteriors Modernament, malgrat que la seva força jurídica només és reconeguda si han estat admesos per preceptes legals o per acceptació del Tribunal Suprem en alguna sentència, són utilitzats encara sovint perquè recullen característiques essencials d’algunes institucions regulae iuris
bé antifernal
Dret
En el dret romà, bé que el marit era obligat a donar a la muller, en quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
En el dret català actual és una institució refosa en la de l'escreix
codificació
Dret
Acció d’aplegar en un cos legal únic, denominat codi
, les lleis i els costums que fan referència a una determinada branca jurídica, a través d’una ordenació sistemàtica que simplifiqui i unifiqui.
Té un caràcter englobador i pretén de regular totes les situacions, omplint les llacunes existents i fornint elements d’interpretació de situacions futures i d’aplicacions a fer-hi La seva finalitat és la d’accelerar la política unificadora nacional i de centralització, establir un sistema de seguretat jurídica i garantir la permanència de l’ordre institucional El moviment codificador apareix al segle XIX, fonamentat en les idees racionalistes desenvolupades al segle anterior rebé un gran impuls a partir de Napoleó, que procedí a la codificació del dret…
waqf
Islamisme
Dret
Donació pietosa d’uns béns l’usdefruit dels quals és destinat a obres de beneficència.
Al marge del seu caràcter originàriament religiós, aquestes donacions solien ésser un motiu d’evasió del fisc estatal Amb el temps el patrimoni dels béns waqf anomenats ḥubus a l’Àfrica del Nord fou tan considerable —una tercera part de les terres de conreu a Tunísia el 1833, la meitat a Algèria el 1850, tres quartes parts a Turquia, etc—, que a poc a poc han anat essent confiscats, amb indemnitzacions, per part de l’administració civil, fins a arribar a la nacionalització als països més…
jurisdicció prorrogada
Dret
Jurisdicció que neix de la voluntat expressa o tàcita de les parts interessades a sotmetre’s a un jutge o un tribunal que, en un altre cas, fóra incompetent.
També s’entén per jurisdicció prorrogada la que rep un jutge quan, per raons de vacant d’un altre titular, passa a substituir-lo o bé quan, per raons justificades, l’audiència li encarrega la substitució d’aquest o bé la intervenció especial en un afer determinat
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina