Resultats de la cerca
Es mostren 2009 resultats
immunitat eclesiàstica
Dret
Dret canònic
Privilegi atorgat a l’Església en virtut del qual els temples i les esglésies resten exempts de la jurisdicció civil i de la celebració d’actes profans i poden concedir el dret d’asil religiós (immunitat local), els béns de l’Església són exempts d’imposicions fiscals (immunitat real) i les persones eclesiàstiques (clergues, religiosos i religioses) no poden ésser sotmeses a judici penal sense autorització del bisbe respectiu i són exemptes de la prestació de certs serveis, com personals, militars, etc (immunitat personal).
immunitat diplomàtica
Dret
Dret internacional
Condició jurídica especial de què gaudeixen els representants diplomàtics i que inclou la inviolabilitat de la seva persona, locals, arxius i correspondència i també la immunitat de jurisdicció.
immunitat
Dret
Dret català
Durant l’alta edat mitjana, privilegis i exempcions concedits pels sobirans a alguns dominis territorials.
La immunitat, que tenia antecedents en el Baix Imperi Romà, fou aplicada freqüentment pels monarques carolingis i comportà la renúncia, per part del poder reial o públic, a exercir certes facultats sobiranes en el territori on era concedida Aquest fet contribuí notablement a limitar el poder reial i a establir el sistema feudal
immunitat
Dret
Exempció d’obligacions, càrrecs o penes a favor d’una persona o d’un lloc.
fe pública
Dret
Autoritat legítima atribuïda a notaris, agents de canvi i borsa, cònsols, secretaris de jutjats i de tribunals i altres funcionaris perquè els documents que autoritzen en deguda forma siguin considerats com a autèntics i llur contingut sigui tingut per veritable, mentre no es faci prova en contrari.
fautor | fautora
família matrimonial
Dret
Família constituïda a partir del matrimoni contret segons les disposicions legals.
Li és concedida la plenitud dels drets, tant pel que fa a les relacions conjugals com a les paternofilials i a les parentals La família matrimonial s’estructura en l’ordre patrimonial a partir del règim econòmic conjugal, que, a Catalunya, segueix el sistema anomenat de separació de béns, i del règim successori, que, en el dret català, es fonamenta en la institució de l'hereu
falsedat
Dret
Ocultació o alteració maliciosa de la veritat amb la intenció de produir algun efecte jurídic capaç de lesionar els béns d’un tercer.
Quan té lloc en un negoci civil, produeix la nullitat de l’acte en el camp penal, constitueix, bé un delicte genèric, que comprèn diferents espècies, segons els sistemes d’execució emprats, bé un element integrant d’altres delictes, com l’estafa