Resultats de la cerca
Es mostren 2002 resultats
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
cambra
Economia
Dret
Entitat o organisme, de caràcter oficial i estructurat com a corporació pública, o bé de caràcter privat i estructurat com a associació, que agrupa individus o entitats d’una mateixa activitat econòmica (comerç, indústria, navegació, agricultura, propietat, etc).
i que té com a finalitat de cobrir uns serveis determinats i de defensar llurs interessos
bé troncal
Dret
Bé que una persona ha rebut de la seva família, en contraposició als adquirits o guanyats amb el propi esforç.
Aquesta distinció té interès quan la llei estableix, respecte als béns troncals, un sistema d’adquisició preferent a favor dels parents més pròxims en la línia de què procedeixen els dits béns
bé reservable
Dret
Bé adquirit, generalment per herència, del qual l’hereu o legatari, dit reservista
, no pot usar lliurement, per tal com la llei estableix que, a la mort del reservista, aquest bé ha de passar amb preferència a determinats parents del primer causant.
bé registrable
Dret
Bé susceptible d’inscripció en un registre públic per tal que tothom en pugui conèixer la situació jurídica.
bé públic
Dret
Dret canònic
Bé immaterial que forma part del dipòsit del dogma i de la moral catòlics que, per tant, és invendible i que no pot ésser objecte de transacció.
Té un sentit més ampli, pel seu contingut filosoficoreligiós, que el d’ordre públic del Codi Civil
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina