Resultats de la cerca
Es mostren 2002 resultats
declinar
Dret
Abstenir-se o separar-se un jutge del coneixement d’un assumpte per incompetència de jurisdicció.
curador de l’herència jacent
Dret
Persona designada pel jutge, a instància de l’hereu cridat pel causant quan aquest no ha nomenat marmessor amb facultat per administrar, amb la finalitat de representar i administrar l’herència quan aquesta és sense titular.
La manca d’acceptació provoca que l’herència sigui vacant o jacent, segons la terminologia heretada del dret romà, perquè segons el sistema successori català és necessària l’acceptació per tal que el cridat es convertixi en hereu
futura
Dret
Dret a la successió d’un benifet, d’un càrrec, quan encara és vacant, d’una herència, quan encara és jacent.
fruit
Dret
Benefici o profit que hom pot treure d’algun bé, d’una propietat, etc.
Són fruits naturals els productes espontanis de la terra, arbratge, herbatge i dels arbres fruiters no conreats i les cries o els productes espontanis dels animals, fruits industrials els que pervenen de la terra o dels animals amb intervenció del treball de l’home, com agrícoles, forestals, miners, ramaderia, comerç, etc, i fruits civils els rendiments que hom obté de la mateixa cosa o per raó d’ella, com l’interès o les puges del diner, lloguers de les edificacions i arrendaments del terreny, cavalleries, vehicles, accions, obligacions, efectes mercantils, interessos de préstecs, censos,…
fructuari | fructuària
franquícia
Dret
En les assegurances, tant per cent sobre el valor dels efectes assegurats o quantitat fixa, a partir del qual comença a comptar la responsabilitat de l’assegurador.
fòrum
Dret
La cúria i tot allò que concerneix l’exercici de l’advocacia i la pràctica dels tribunals.
per trencament de forma
Dret
Dret processal
Al·legació d’un motiu formal (la seva inobservança) en un procediment penal o civil en el recurs de cassació.
forma d’estat
Dret
Tipus de relacions generals (excloses les penals, laborals i financeres i tributàries) existents entre els òrgans superiors de l’estat i els ciutadans.
Giren al voltant de tres variables la submissió o no de l’aparell estatal al dret com a mecanisme per a assegurar el respecte a un àmbit d’activitats personals i socials lliures d’ingerència estatal la participació o no del poble en la gestió i el control del poder públic estatal i la intervenció o no de l’estat en l’ordre econòmic i social amb l’objectiu o no de garantir unes condicions de vida mínimes per a tots els ciutadans