Resultats de la cerca
Es mostren 2002 resultats
caducitat
Dret
Extinció d’un dret o acció pel fet de no ésser exercitat dins el termini fixat per la llei (caducitat legal) o pactat entre les parts (caducitat convencional).
Contra la prescripció, que suposa sempre terminis llargs i de possible interrupció, la caducitat actua en terminis breus, improrrogables i sense possible interrupció
butlletí
Dret
Publicació periòdica de caràcter oficial on hom fa públiques les lleis i altres disposicions de general observança, i resolucions i avisos d’interès general o bé necessitats d’una publicitat per a ésser plenament eficaços jurídicament ( Butlletí Oficial de l’Estat, Butlletí Oficial de la Província
, etc).
La publicació de les lleis en un butlletí, com a requisit previ per a llur eficàcia és una exigència en tot estat de dret A Catalunya, aquesta publicació és el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya
boïga
Dret
Forma de contracte sobre part de fruits regida per l’ús i el costum locals.
Generalment era d’una durada de cinc anys Relacionada amb l’artiga i el terratge, el nom prové dels boïcs o petits feixos de llenya amb els quals l’arrendatari adoba la terra de bosc que redueix a conreu
arrambatge
Dret
Quantitat que hom paga al propietari de la paret d’una casa en aplicar el dret d’atansar
.
arrambatge
Dret
dret d’atansar
la pròpia paret a la de la casa d’altri tot servint-se’n.
argolla
Història
Dret
Senyal de jurisdicció senyorial representat per una argolla per a subjectar-hi els presos fixada en un costell o en una columna de pedra o de fusta a l’entrada d’algunes viles i ciutats o a la plaça pública.
argolla
Història
Dret
Pena infamant aplicada a l’edat mitjana als delinqüents, que consistia a exposar-los públicament amb una argolla al coll, que els subjectava al costell a la plaça pública.
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc