Resultats de la cerca

Estudià dret a les universitats de Lleida i de Barcelona Ingressà a la carrera judicial l’any 1987, en la qual ha exercit sempre a Catalunya La seva primera destinació fou a l’Hospitalet de Llobregat El 1993 ingressà a l’Audiència de Barcelona i en fou nomenat president de la secció sisena Membre de l’associació Jutges per la Democràcia, l’octubre del 2010 el Consell General del Poder Judicial el designà president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en substitució de Maria Eugènia Alegret , càrrec que exercí fins el gener del 2016, quan fou substituït per Jesús María Barrientos Al…

També vetlla per fomentar l’eficiència i l’eficàcia en la gestió dels fons públics tot comprovant qualsevol acte de corrupció, pràctica fraudulenta o conducta illegal que afecti els interessos generals El director o directora de l’oficina antifrau és elegit pel Parlament de Catalunya  a proposta del govern per una majoria de tres cinquenes parts dels diputats per a un mandat de nou anys no renovables El primer director fou David Martínez Madero El 2011 fou substituït per Daniel de Alfonso, el qual fou destituït pel Parlament de Catalunya el juny del 2016 després de la difusió per un diari d’…

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1978, ingressà a la carrera judicial per oposició l’any 1980 Exercí com a jutgessa a Llorca, Fraga i Sant Feliu de Llobregat, i a Barakaldo, Terrassa i Barcelona ja amb la categoria de magistrada Fou presidenta de la secció 14 civil de l’Audiència de Barcelona, membre titular de la sala de govern del Tribunal Superior de Justícia, i formà part de la comissió permanent de la sala de govern L’any 2004 fou nomenada presidenta del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya Entre els anys 1999 i 2003 fou professora a l’Escola Judicial del…

Fill d’ Enric Jardí i Miquel Doctor en dret per la Universitat de Barcelona, formà part del grup clandestí Front Universitari Després fou lletrat de l’Ajuntament de Barcelona i també exercí d’advocat Vinculat a algunes filials de l’Institut d’Estudis Catalans, conreà simultàniament la crítica i la història de l’art, la biografia, sobretot de polítics contemporanis, i la història d’algunes institucions Des del 1948 fou redactor d’ Ariel , revista clandestina d’art i literatura Es dedicà als temes artístics, sobretot en els primers llibres, que, entre d’altres, inclouen  Nonell i altres…