Resultats de la cerca
Es mostren 500 resultats
Abū Muḥammad al-Ġarnaṭī
Història
Dret
Darrer cadi i imam de Mallorca.
Governà pocs mesos Morí en la defensa de Palma durant el setge de les forces de Jaume I
al·legar
Dret
Invocar en un procés judicial, en un procediment administratiu o en un conflicte d’interessos un fet o un raonament jurídic en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
faltar al respecte (a algú)
Dret
No guardar-li aquell mirament, aquella alta consideració que pertoca.
Constitueix una circumstància agreujant quan acompanya la comissió d’un delicte
escrit d’al·legacions
Dret
Escrit en què hom invoca al·legacions de fet o de dret en un conflicte d’interessos.
Especialment, escrit que, per disposició del tribunal, pot substituir l’informe oral en l’apellació d’un procés civil o contenciós administratiu, i en el qual hom exposa els arguments de fet i de dret que fonamenten la petició de revocació de la sentència o resolució del jutge o del tribunal inferior
al·legació de fet
Dret
Invocació d’un fet en un procés o en un procediment en defensa d’una pretensió o d’una petició jurídica.
al·legació de dret
Dret
Invocació d’un fonament de dret en un procés o en un procediment administratiu en defensa d’una petició o d’una pretensió jurídica.
Antoni de P. Aleu
Periodisme
Dret
Literatura catalana
Entitats culturals i cíviques
Periodista i advocat.
El 1860 emigrà a Amèrica i el 1869 s’establí a Buenos Aires, on es llicencià en dret, exercí diversos càrrecs al govern municipal, participà en la fundació de la Creu Roja argentina i dirigí El Diario Español Fundador i director de la primera revista catalana de l’Amèrica del Sud, L’Aureneta , hi publicà unes Cartes catalanistes , i, a la impremta de la revista, la versió dels Jocs Florals de Barcelona de L’ Atlàntida 1877 de Verdaguer Fou un dels fundadors del Casal de Catalunya de Buenos Aires , que presidí Regionalista federatiu, i el 1917 li fou editat, a Barcelona, un…
,
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els…
executòria de noblesa
Dret
Document nobiliari, molt lligat, al regne castellà, a l’empadronament (padró).
Consisteix en una sentència per la qual hom obligava un municipi concejo que acceptés per noble o hidalgo el litigant que havia promogut un plet davant el tribunal de la chancillería o l’audiència perquè li fos reconeguda aquella qualitat Hom hi recollia la prova documental i testifical presentada al judici La sentència del tribunal, en tercera instància, era la confirmació de la noblesa o hidalguía en propietat Des de Felip V s’estengué a tot Espanya Al regne d’Aragó rebé el nom de firma possessòria d’infançonia
arbitri judicial
Dret
Facultat que la llei dóna al jutge perquè, dins uns límits més o menys amplis, la interpreti amb relació al cas concret a jutjar, o complementi algun extrem que la mateixa llei deixi al seu judici personal.
Així, les lleis autoritzen els jutges perquè moderin els efectes excessius que es podrien derivar, en certs casos, de l’aplicació de les normes contractuals estrictes, de la mateixa manera que deixen al seu criteri la valoració de les proves, la fixació de la quantia dels danys, el grau de la pena dins uns límits obligats, etc