Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
principi de legalitat
Dret
Principi segons el qual tot acte jurídic dels òrgans de l’estat ha d’ésser sotmès a l’ordenament jurídic vigent i, en especial, que els reglaments i actes jurídics s’adeqüin a la llei formal.
Contraposat a l’arbitrarisme administratiu i judicial, el principi de legalitat és una de les consagracions polítiques de l’estat de dret, i es fonamenta en la teoria clàssica de la divisió de poders Bé que hom vol trobar-ne l’origen en la Magna Charta Libertatum anglesa 1215, amb més seguretat cal situar-lo en els corrents liberals del segle XVIII, els quals assenyalen la consagració del principi de legalitat com a base de l’estat liberal La crisi del liberalisme determinà la discussió sobre la validesa del principi de legalitat, per tal com en els règims totalitaris l’individu resta en una…
Autoritat de Protecció de Dades de Catalunya
Dret
Institució de dret públic català que té per objecte vetllar pel respecte dels drets fonamentals i les llibertats públiques dels ciutadans en tot allò que concerneix les operacions fetes mitjançant processos automatitzats o manuals de dades personals.
Creada l’any 2002 amb el nom d' Agència Catalana de Protecció de Dades ACPD , és una institució amb personalitat jurídica pròpia i plena capacitat d’obrar amb independència de les administracions públiques El seu àmbit de control se cenyeix als tractaments de dades personals duts a terme per la Generalitat de Catalunya, pels ens que integren l’administració local i per les universitats en l’àmbit territorial de Catalunya, pels organismes i les entitats autònomes que depenen de l’administració de la Generalitat o dels ens locals i pels consorcis dels quals formen part Així mateix, l’autoritat…
Gonçal Castelló i Gómez-Trevijano
Literatura catalana
Periodisme
Dret
Advocat, periodista i novel·lista.
L’any 1929 inicià estudis de dret a la Universitat de València i posteriorment cursà també estudis de filosofia i lletres Aquests anys s’afilià al Partido Comunista de España Llicenciat, anà a París a ampliar estudis a la Sorbona En tornar, treballà com a professor de francès en una escola de Logronyo i més tard passà a Felanitx, on, influït per Andreu Crespí i Salom , esdevingué un convençut catalanista i un depropugnador dels Països Catalans L’any 1936, quan era a Madrid amb motiu d’unes oposicions per a ingressar al cos consular, s’uní a l’exèrcit republicà i passà a València…