Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
jutge de greuges
Dret
Història del dret català
Cadascun dels membres de les comissions creades a les corts del Principat de Catalunya, del Regne de València i del d’Aragó per tal d’entendre dels capítols de greuges presentats o reclamacions contra infracció de lleis o altres abusos que havien comès els oficials reials o altres, que resolien les mateixes corts, per tal com les corts conservaren el caràcter judicial que els pervenia de llur origen.
La primera d’aquestes comissions fou creada a Catalunya en la cort del 1409, formada per nou representants del rei i uns altres nou representants dels estaments, amb el nom de jutges de greuges, i per la cort del 1419 foren reduïts a nou, tres de nomenats pel rei i dos per cada braç En la cort del 1493 hom determinà que les resolucions dels jutges de greuges tinguessin la categoria d’acte de cort i fossin inapellables
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
Andreu Mercé i Varela
Periodisme
Dret
Periodista i advocat.
Cronista esportiu de premsa El Matí , La Vanguardia , Tele-exprés , etc i corresponsal L’Équipe , Tribunne de Lausanne , Sports Illustrated , Life , ABC , i de l’agència United Press International, destacà també com a divulgador i estudiós de l’esport Autor de més de deu llibres, altament especialitzats i d’un gran nivell tècnic, sobre l’olimpisme i l’esport en general Olimpíada 1976 , 1976, etc, i dirigí també l' Enciclopedia Mundial del Fútbol Així mateix participà en diverses comissions, entre les quals hom pot destacar la Comissió de Premsa del CDI i la promotora per la…
Eliseo Aja Fernández

Eliseo Aja Fernández
© Arxiu Família Aja
Dret
Jurista.
Doctor en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona 1973 i catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona des del 1983, les seves principals línies d’investigació foren l’estudi de l’estat autonòmic i la teoria del federalisme, com també l’estudi dels drets fonamentals, principalment en els aspectes vinculats al fenomen de la immigració Entre les seves múltiples monografies i articles científics destaquen Constituciones y períodos constituyentes en España 1808-1936 1977, amb J Solé i Tura, El Estado autonómico Federalismo y hechos diferenciales 1999, La nueva regulación…
Antoni Plasencia i Monleón

Antoni Plasencia i Monleón
© Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona
Dret
Advocat.
Exercí a Barcelona i a París Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona ICAB l'any 1954, participà en nombroses comissions i fou un dels impulsors de la renovació i la internacionalització d'aquesta institució després del franquisme El 1970 fou elegit president de l’AIJA Association Internationale des Jeunes Avocats, de la qual fou posteriorment president honorari, i el 1977, secretari general de la UIA Union Internationale des Avocats Membre fundador de l’Association Européenne des Avocats 1986, entre les seves iniciatives vinculades a l’ICAB, de la qual fou degà del 1983 al…
conseller primer
Dret
Figura de dret públic català que té precedents en l’Estatut del 1932 i en l’Estatut interior del 1933, els quals ja preveien la possibilitat que el president de la Generalitat delegués temporalment les funcions executives en un dels seus consellers.
L’Estatut del 1979 no estableix de manera expressa la figura del conseller o consellera primer del govern dins el sistema institucional de la Generalitat, però permet de crear-la Aquesta figura es troba regulada a la Llei del Parlament de Catalunya 1/2005, del conseller o consellera primer del govern de la Generalitat en la qual es parteix del caràcter potestatiu del nomenament i la separació pel president de la Generalitat, i es determinen els elements bàsics de l’àmbit institucional i del règim jurídic d’aquesta figura per al supòsit que qui presideix la Generalitat decideixi incloure-la en…
cas Palau
Dret
Trama de corrupció a Catalunya centrada en el Palau de la Música Catalana i l'Orfeó Català.
Fou coneguda arran de l’escorcoll sorpresa dels Mossos d’Esquadra al Palau de la Música el juliol del 2009, a partir d’un avís anònim que alertava sobre un important desviament de fons de l’entitat, bé que el 2002 la Sindicatura de Comptes ja havia advertia d’irregularitats comptables La investigació posà al descobert el finançament illegal de Convergència Democràtica de Catalunya a través de donacions a l’entitat de diferents empreses, entre les quals destacava Ferrovial, a canvi de concessions d’obra pública Després de diverses estimacions, la quantitat espoliada es xifrà en 23 milions d’…
comissió
Dret
Nom que reben determinats òrgans administratius de caràcter col·legial (comissions delegades del govern, comissió jurídica assessora, comissió municipal permanent, comissió interministerial o interdepartamental, comissió provincial d’urbanisme, comissió de traspassos, etc).
Miquel Àngel Marín i Luna
Política
Dret
Alt funcionari internacional a l’ONU i advocat.
Doctorat en dret fou professor a la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona Durant la seva etapa d’estudiant fou president de la Federació Universitària i Escolar de Catalunya i Balears Posteriorment fou cap del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, assessor jurídic i cap de la secció de la Societat de Nacions del Ministeri d’Estat El 1939 a França i a Mèxic, on fou assessor jurídic del govern mexicà i advocat a la Cort Suprema de Justícia Intervingué en la negociació del conveni francomexicà sobre sortida de França i acceptació a Mèxic dels refugiats…
cas Gürtel
Dret
Trama de corrupció a l’Estat espanyol, activa des del 1999 fins a la segona meitat de la dècada de 2010, destinada al finançament del Partido Popular.
El nom correspon a la traducció a l’alemany del cognom del principal responsable de la trama, l’empresari Francisco Correa Essencialment, consistia en pagaments d’empreses, algunes creades a propòsit, a canvi de concessions d’obra pública Els suborns beneficiaven funcionaris i dirigents del PP, principalment al País Valencià, Galícia i Madrid La investigació començà el 2007, quan dos regidors del PP de municipis de la Comunitat de Madrid facilitaren a la Fiscalia Anticorrupció documentació i enregistraments de converses amb els caps de la trama Tingué una gran incidència al País Valencià, on…