Resultats de la cerca

Es llicencià en dret a la Universitat de Montpelier, i al 1934 començà a exercir a Perpinyà Elegit alcalde de Tuïr el 1947, el 1948 fou elegit senador socialista, càrrec en el qual fou reelegit fins el 1982 President del Consell General dels Pirineus Orientals 1973-82, presidí el comitè departamental d’expansió econòmica dels Pirineus Orientals i el comitè regional de turisme de Llenguadoc-Rosselló

Fou elegit diputat el 1905 com a membre del Partido Liberal En fraccionar-se aquest, s’incorporà al grup de García Prieto, que el nomenà ministre de foment 1917 i de guerra 1922 El 1930 es declarà republicà i formà part del comitè revolucionari Com a cap d’aquest comitè, exigí el traspàs de poders després del triomf electoral de l’abril del 1931 i presidí el govern provisional Davant les posicions laiques i reformistes de la majoria parlamentària, dimití octubre, però, dos mesos més tard, acceptà la presidència de la república Durant el seu mandat es mantingué en una posició conservadora i…

Del grup Radical Autònom de Tarragona, fou elegit diputat del Parlament de Catalunya 1932, dins la candidatura d’Esquerra Republicana Advocat assessor del Comitè Industrial Llaner 1936, en fou el redactor dels estatuts Patí la depuració repressiva de la postguerra A partir del 1947 es pogué reintegrar a la professió

Exercí l’advocacia entre el 1946 i el 1962 S'especialitzà en dret marítim i el 1970 creà el comitè coordinador dels ports del nord-oest de la Mediterrània El 1977 participà en la reconstrucció del Foment del Treball Nacional i en la creació de la Confederación Española de Organizaciones Empresariales Entre el 1978 i el desembre del 1994 fou president del Foment del Treball Nacional

Dedicat al dret internacional, en fou professor a Florència, Palerm, Bolonya i Roma Membre de la delegació italiana a la Conferència de la Pau, ocupà, el 1919, el càrrec de vicesecretari general de la Societat de Nacions el 1920 formà part del comitè consultiu de la Societat de Nacions per a la constitució del Tribunal Permanent de Justícia Internacional, amb seu a la Haia, del qual fou elegit membre el 1922 i president el 1929 i el 1930 La seva contribució al dret internacional ha estat abundant

El més important era el presídium del soviet suprem, que exercia de forma collegiada les funcions de cap d’estat Cos permanent, entre les sessions del soviet suprem tractava de les principals qüestions de l’administració de l’estat i controlava el treball dels òrgans subordinats Era elegit pels diputats de les dues cambres del soviet suprem i l’integraven el president, el primer vicepresident, quinze vicepresidents un per cada república federada, el secretari i vint-i-un vocals Del 1952 al 1966 el politburó tingué el nom de presídium del comitè central

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona, exerceix des del 1966 Ha estat diputat de la junta de govern del Collegi d’Advocats de Barcelona en els períodes 1970-75 i 1978-83 El 1975 fou elegit membre de número de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, de la qual fou secretari entre 1977-83 El 1992 en fou elegit president Ha estat també professor de dret processal i de dret civil a la Universitat de Barcelona i a l’Estudi General de Lleida fins al curs 1983-84 És membre del comitè de redacció de la Revista Jurídica de Catalunya des del 1969 i tingué una participació…

Catedràtic de dret mercantil 1920 a la facultat de dret de Barcelona, de la qual fou degà del 1933 al 1936 El 1914 professà un curs de legislació social a la Universitat de Barcelona Fou un dels fundadors del Comitè de Dret Marítim de Barcelona, del qual fou vicepresident el 1954 Collaborà amb Francesc Moragas, i el succeí en el càrrec de director de la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis Després del 1939 fou empresonat, exclòs de la direcció de la Caixa i també, temporalment 1940-52, de la seva càtedra La Caixa acordà, l’any 1979, després de la seva mort, la seva total i plena…

El document reconeix la possibilitat d’habilitar mesures de protecció i promoció per a aquestes llengües, que declara part del patrimoni cultural europeu, atesa llur situació precària També reconeix, d’acord amb la Convenció Europea sobre Drets Humans 1950, la legitimitat dels seus parlants de disposar d’unes condicions mínimes que els en permetin l’ús La definició de ‘llengua minoritària o regional’ se circumscriu a qualsevol de les llengües no oficials parlades tradicionalment per una part dels ciutadans d’un estat, generalment en un territori determinat En resten excloses, per tant, les…

Advocat de professió, se’l considera el legislador del futbol a Espanya i un dels personatges més importants de la història del futbol català Fou jugador del Catalònia, club fundat per ell mateix l’any 1901, del Salut Sport Club 1905, del Futbol Club Barcelona i del Club X 1907 Fou també promotor i publicista esportiu el 1906 fundà i dirigí el setmanari Sports , el 1908 dirigí Los Deportes , el 1911, Stadium , i també participà en la publicació La Rambla El 1914 esdevingué president del Sindicat de Periodistes Esportius de Catalunya i president de la Federació Catalana de Futbol, càrrec del…