Resultats de la cerca
Es mostren 35 resultats
efecte
Dret
Conseqüència a la qual hom atribueix un valor jurídic.
És irrellevant que provingui d’un acte o d’un fet jurídic, car les nocions de validesa i d’efecte jurídics no van sempre juntes Un acte pot ésser vàlid però sense cap efecte um matrimoni sense consumar, i pot esdevenir-se al contrari cas del matrimoni nul respecte als fills haguts
danys i perjudicis
Dret
Indemnització que té per finalitat restablir la situació anterior a l’acte lesiu produït per dol, negligència o morositat en el compliment de les obligacions.
Aquesta indemnització compren el dany emergent , pèrdua nascuda de l’acte mateix, i el lucre cessant , guany que, com a conseqüència de la lesió, ha deixat d’obtenir el perjudicat
reglament
Dret
Conjunt ordenat de regles, disposicions i preceptes, dictats per l’autoritat competent per a l’execució d’una llei, per al funcionament d’una corporació, d’una dependència o d’un servei o per a qualsevol altra activitat.
Des d’un punt de vista legal, el reglament té un valor subordinat a la llei i és conseqüència de les competències pròpies que l’ordenament jurídic concedeix al poder executiu
arbitratge
Dret
Decisió d’una qüestió o conflicte jurídic per una o diverses persones que no són jutges ordinaris ni actuen com a òrgans normals del poder judicial.
L’arbitratge es produeix normalment com a conseqüència de la submissió voluntària dels interessats a la decisió arbitral Hi ha conflictes que no poden ésser resolts per un àrbitre, sinó solament pels jutges o tribunals qüestions penals, drets de família i d’altres
afinitat
Dret
Parentiu que, a conseqüència del matrimoni, s’origina entre cada cònjuge i els parents per consanguinitat de l’altre.
mandat representatiu
Política
Dret
Característica fonamental de la posició jurídica dels parlamentaris.
Segons la qual representen la nació o el poble en el seu conjunt i no els seus electors en particular i, en conseqüència, aquests no els poden lligar amb un mandat imperatiu, és a dir, no els poden donar instruccions concretes ni revocar el mandat durant la legislatura
esmenar
Dret
Rectificar un tribunal superior la sentència donada per ell mateix, com a conseqüència de la súplica d’alguna de les parts.
Josep Lluís Albiñana i Olmos
Política
Dret
Polític i advocat.
Estudià dret a la Universitat de València Tingué diversos càrrecs polítics en el PSOE, després d’haver militat un temps a la UGT Fou elegit diputat a les Corts de Madrid a les eleccions del 1977 i de 1979 com a primer candidat del PSOE per València El 1978 fou president del Consell del País Valencià fins a la retirada del PSOE del govern valencià, pel desembre del 1979, a conseqüència de la qual dimití el càrrec Poc temps després abandonà el PSOE El 2009 rebé el premi honorífic Octubre
jurisdicció social
Dret
Ordre jurisdiccional de l’àmbit del dret laboral que inclou aquelles qüestions vinculades a aspectes de les relacions laborals i a matèries vinculades a la Seguretat Social.
Integra els òrgans judicials que coneixen sobre les pretensions promogudes en l’àmbit del dret laboral, tant en la seva dimensió individual com collectiva, i que inclou aquelles qüestions no sols vinculades a aspectes de les relacions laborals entre d’altres, les controvèrsies entre empresaris i treballadors com a conseqüència del contracte de treball sinó també a matèries vinculades a la Seguretat Social i a les impugnacions de les actuacions de les administracions públiques realitzades en exercici de les seves potestats i funcions sobre les matèries esmentades La jurisdicció…
abús de dret
Dret
Acte o omissió que per la intenció del seu autor, el seu objecte o per les circumstàncies en què té lloc, sobrepassa manifestament els límits normals de l’exercici d’un dret, amb dany per a un tercer.
L’abús de dret és una institució d’equitat per a la salvaguarda dels interessos que encara no van aconseguir la protecció jurídica Per això es precisa per a la seva estimació els següents elements la producció d’un perjudici al patrimoni, l’existència d’una actitud simplement passiva de qui el pateix, la intenció de perjudicar per part de qui causa el perjudici, i la manca d’interès legítim de qui el motiva o l’exercici antisocial de dret En tot cas és indispensable que no existeixi l’obligació de suportar el perjudici patit com a conseqüència de l’exercici normal del dret