Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
anul·labilitat
Dret
Condició d’un acte jurídic (contracte, testament, resolució administrativa, etc) afectat per un vici o defecte legal que, bé que no és suficient per a produir la seva ineficàcia o nul·litat absoluta, permet, a petició d’una de les parts interessades, que els tribunals o l’administració en declarin la ineficàcia.
Mentre aquesta no sigui declarada, l’acte anullable és vàlid legalment, i també ho són els efectes a més, si les persones interessades deixen passar un cert temps sense demanar-ne l’anullació, perden el dret de demanar-la malgrat les infraccions o els vicis que pugui contenir l’acte, puix que és considerat legalment consentit per aquelles nullitat d’actes jurídics En dret administratiu són anullables tots els actes que incorren en qualsevol infracció de l’ordenament jurídic, fins i tot la desviació de poder
abús
Dret
Acció d’usar d’un poder, d’una facultat, d’un dret o d’una situació especial, com també d’una cosa o objecte, més enllà del que és considerat lícit, o amb finalitats diverses de les normals o pròpies o fins i tot l’actuació desmesurada en la comissió d’actes il·lícits.
En l’usdefruit, si l’abús infereix considerable perjudici al propietari, aquest podrà demanar el lliurament de la cosa, amb l’obligació de pagar anualment a l’usufructuari el producte líquid de la mateixa, deduïdes les despeses i premi d’administració
cofiador | cofiadora
Dret
Persona que, juntament amb d’altres, respon del compliment d’una obligació en el cas que no la compleixi el deutor principal.
Llevat que no hi hagi pacte en contra, té dret a demanar el benefici de divisió abans del pagament, i en el cas que hagi pagat el total té dret a reclamar dels altres la part que proporcionalment els correspongui de satisfer
tribunal de testaments i causes pies
Dret
Dret canònic
Dret civil
Organisme jurisdiccional que es creà a Barcelona a conseqüència de la concòrdia del 27 de setembre de 1315 entre el rei Jaume II i el bisbe Ponç de Barcelona.
Segons aquesta disposició, els tribunals eclesiàstics podien demanar el compliment de les disposicions piadoses contingudes en els testaments i nomenar marmessors datius encarregats del compliment de les disposicions piadoses ordenades pel causant El tribunal subsistí malgrat el decret d’unificació de furs, i la compilació del dret civil català mantingué la competència del tribunal de testaments i causes pies de la diòcesi de Barcelona L’any 1984, però, el Parlament de Catalunya suprimí de la compilació tota referència a aquest tribunal
Arnau de Conques
Dret
Jurista.
Representant de la ciutat de València al parlament de Cullera 1396, advocat de la mateixa ciutat el 1405 i missatger, també de València, el 1410 per a demanar al rei que nomenés successor El 1412 fou proposat, sense èxit, per a representant del parlament català com a membre de la terna valenciana per a elegir rei a Casp El parlament de València el nomenà advocat defensor dels drets del pretendent Frederic de Luna, el mateix any, però no acceptà l’encàrrec
anotació preventiva
Dret
Assentament de caràcter provisional que hom practica en els llibres registrats, en especial del registre de la propietat, i que té per objecte d’assegurar els resultats d’un litigi, garantir un dret pendent o preparar una inscripció definitiva.
Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a les herències…
Vidal de Canyelles
Dret
Eclesiàstic i jurista; parent i conseller de Jaume I de Catalunya-Aragó.
S'educà a l’escola de la catedral de Barcelona i estudià a Bolonya, potser amb Ramon de Penyafort, de qui fou amic Fou paborde de la seu de Barcelona i bisbe d’Osca 1236-52 Acompanyà el rei a la conquesta de València 1238, on aquest li donà diversos béns Del 1239 al 1249 assistí a diversos concilis de la Tarraconense, i el 1244 consagrà l’església de Xàtiva Intervingué en molts plets, fent part com a bisbe d’Osca o com a jutge o àrbitre Per dificultats tingudes amb el legat pontifici, el cardenal de Santa Sabina, li calgué demanar l’absolució al papa Innocenci IV, el qual ell anà…