Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
impediment d’afinitat
Dret
Impossibilitat de contreure matrimoni canònic vàlid entre parents per afinitat en línia directa.
El dret canònic actual ha abolit l’impediment d’afinitat collateral i el d’afinitat espiritual
parentiu

fototeca.cat
©
Dret
Dret civil
Vincle existent entre parents, per consanguinitat, afinitat o adopció.
Normalment es refereix només al parentiu per consanguinitat La proximitat del parentiu és mesurada pel nombre de generacions cada generació forma un grau , i una sèrie de graus forma la línia , que és directa quan és formada per persones que descendeixen les unes de les altres, i collateral quan és formada per persones que no descendeixen les unes de les altres, però tenen un tronc comú La línia directa ascendent uneix les persones a aquelles de les quals descendeixen, i la descendent uneix la persona amb aquelles que descendeixen d’ella En les línies hom compta tants graus com generacions o…
provincialització
Economia
Dret
Procediment previ per a la gestió directa de serveis públics provincials de naturalesa econòmica, mercantil o industrial.
La provincialització pot efectuar-se en règim de lliure concurrència o de monopoli
col·lateralitat
Etnologia
Sociologia
Dret
Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.
La collateralitat existeix entre membres d’una mateixa o de diferent generació entre germans, entre cosins, entre oncle i nebot, entre nets, etc, i és graduada segons la llunyania del parentiu Té importància per a determinar l’ordre de successió hereditària i, quant al matrimoni, pot constituir-ne un impediment
gràcia
Dret
Benefici especial concedit pel poder públic sense compensació directa, atorgat a favor de persones físiques o jurídiques o d’institucions.
iniciativa legislativa popular
Dret
Mecanisme de participació ciutadana en l’activitat legislativa d’un estat democràtic.
La seva característica principal és que no s’origina al parlament sinó en la mateixa ciutadania, a partir de la presentació formalment acreditada d’un determinat nombre o superior de signatures en suport d’una nova llei o d’una esmena constitucional Hom distingeix dues menes d’ILP la directa i la indirecta En la ILP directa, la proposició és sotmesa a votació de la cambra o a una consulta ciutadana i, si és aprovada, obté el rang de llei o d’esmena constitucional, mentre que en la ILP indirecta la proposta és sotmesa a un debat parlamentari, del qual pot sortir modificada per a ser sotmesa a…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom…
llei
Política
Dret
Norma jurídica, de caràcter general i obligatori, dictada pels òrgans estatals o autonòmics als quals la Constitució i els estatuts d’autonomia atribueixen el poder legislatiu.
La llei constitueix la font més important del dret en la major part de les societats, i té per funció de regular la vida política, social i econòmica de la comunitat La facultat de legislar ha estat diversament atribuïda a una sola persona règims en què la sobirania nacional resideix en una sola persona, monarca o dictador o tot el poble a través dels representants democràticament designats règims parlamentaris en què la sobirania nacional resideix en el poble En el sistema parlamentari hom estableix un sistema jeràrquic de normes basat en una llei fonamental constitució on són…
cambra d’agricultura
Economia
Dret
Associació generalment voluntària que té per funció de reunir, elaborar i expressar les opinions de les persones lligades amb l’agricultura sobre qüestions públiques referides al benestar de l’interès agrícola.
La primera fou fundada a Escòcia el 1864 En general, a tot el món, han estat restringides als grans propietaris i, a diferència de les antigues societats d’agricultors, han fet pressió sobre la política agrària governamental A l’Estat espanyol, les cambres d’agricultura foren regulades el 1890 agrupades en cinc federacions entre les quals la catalanobalear i la valencianomurciana formaven la Unió Agrària Espanyola El 1919 foren creades les cambres agrícoles provincials , de caràcter obligatori, al costat de les de caràcter local Durant els darrers anys del segle XIX foren creades, als Països…
codi penal
Dret
Dret penal
Text de dret positiu que estableix els delictes i les penes.
La majoria dels codis penals es basen en el francès, del 1810 Als països anglosaxons, el dret penal és menys codificat i, com el codi civil, es regeix sobretot per la common law , tot i que els delictes i les penes puguin estar codificats parcialment Com a expressió directa del poder coercitiu de l’Estat, els codis penals són objecte de constants modificacions i reformes, i s'adeqüen a noves formes de criminalitat i de delicte, sorgides arran dels canvis tecnològics, de les relacions socials, dels hàbits i costums, etc, com també als grans canvis en la mentalitat general pel que…