Resultats de la cerca
Es mostren 51 resultats
facultat de millorar
Dret
En dret castellà, facultat que té un cònjuge d’atorgar a favor de l’altre en capítols matrimonials que el sobrevivent d’ells que es conservi vidu pugui distribuir entre els fills comuns els béns que formen el terç de millora.
adquisició voluntària
Dret
Facultat inclosa en determinats drets de naturalesa real o personal que es refereix al dret d’opció o al dret de tempteig.
Pel dret d’opció s’atorga al titular la facultat d’adquisició dins el termini establert, mentre que el dret de tempteig atorga al titular la facultat d’adquisició preferent, en les alienacions oneroses en les quals el titular del dret pugui fer o donar la contraprestació a què s’hagi compromès l’adquirent El dret de tempteig comporta el dret de retracte quan ja ha tingut lloc la transmissió La llei 22/2001 tipifica ambdós drets com d’adquisició voluntària a l’espera de la seva incorporació en el llibre cinquè del Codi Civil de Catalunya La regulació vigent inclou els…
rescissió per lesió
Dret
Dret civil català
Facultat que el dret civil català atorga a l’alienant de béns immobles que hagi sofert lesió en més de la meitat del just preu de poder rescindir el contracte lesiu.
Però es reconeix a l’adquirent la facultat de poder evitar la rescissió mitjançant el pagament en diners del complement del preu o valor lesius, amb els interessos a comptar de la consumació del contracte L’acció rescissòria caduca al cap de quatre anys de la data del contracte
reserva lineal
Dret
Obligació que la llei imposa a l’ascendent que hereti d’un descendent béns que aquest hagi adquirit per qualsevol títol lucratiu d’un altre ascendent o d’un germà, de reservar els béns esmentats a favor dels parents fins al tercer grau de la línia d’on procedeixen aquests béns.
En aquesta reserva el dret civil català atorga al reservista la facultat de poder distribuir els béns reservables entre els reservataris que siguin fills o descendents del reservista
Roger Bonnard
Dret
Jurista francès.
Degà de la facultat de dret de Bordeus el 1940 Publicà, entre d’altres obres, Le contrôle juridictionnel de l’administration 1934, Précis de droit administratif 1943, etc
reserva binupcial
Dret
Obligació que la llei imposa al vidu o vídua que hagi contret noves núpcies de reservar, a favor dels fills del matrimoni anterior o dels descendents d’aquests que existeixin en esdevenir-se la mort del cònjuge bínube, els béns adquirits per qualsevol títol lucratiu del seu consort difunt.
Segons el dret civil català el cònjuge bínube gaudeix de la facultat de poder distribuir per a després de la seva mort entre els reservataris els béns objecte d’aquesta reserva
Manuel Català i Calzada
Política
Dret
Advocat i polític.
Intentà la restauració de la Universitat de Girona el 1869, i en fou catedràtic de teoria de procediment, bibliotecari i degà de la facultat de dret Fou alcalde de Girona en 1899-1903 i en 1907-09
reserva de domini
Dret
Pacte que s’estipula en determinats contractes, com en la venda ajornada, per obligar el comprador a pagar tot el preu.
La reserva implica que la plena propietat no és aconseguida pel comprador fins que ha pagat la totalitat del preu Fins aquest moment el comprador pot usar i gaudir de la cosa, però no té la facultat de disposar-ne, cedir-la en arrendament o vendre-la sense autorització del venedor
Josep Alguer i Micó
Dret
Jurista.
Catedràtic de dret civil a les universitats de Múrcia i de Barcelona, i vicedegà de la facultat de dret de Barcelona del 1936 al 1937 Figura entre els principals introductors del modern dret germànic al nostre país és un dels traductors i anotadors del tractat de dret civil i d’altres obres dels alemanys Ludwig Enneccerus, Theodor Kipp i Ernst Wolff
tribunal de garanties constitucionals
Política
Dret
Dret constitucional
Instrument de tutela dels drets i les llibertats individuals existent en alguns estats.
La garantia constitucional pressuposa l’existència d’un ordenament jurídic fonamental, i, en aquest sentit, es pot dir que el tribunal de garanties constitucionals és encarnat pel mateix estat, que té la facultat, en determinats moments d’emergència, de suspendre alguna de les garanties constitucionals, però sempre donant raó d’aquesta mesura i determinant expressament la duració de la suspensió La Constitució Espanyola del 1978 atribueix aquestes competències al Tribunal Constitucional