Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
jurament
Dret
Història del dret català
Promesa de dir la veritat sobre una cosa o de procedir honorablement invocant el nom d’una entitat moral superior o un concepte elevat i abstracte.
Jurídicament el jurament només té importància com a requisit de la confessió en judici Actualment, però, segons la ligislació de l’Estat espanyol, ningú no pot ésser obligat a fer un jurament aquest pot ésser sempre substituït per la promesa El jurament tingué una marcada importància en el dret civil català per influència de la legislació canònica, però la compilació actual, d’acord amb els corrents actuals, prescindeix del jurament Segons els Usatges de Catalunya, sempre que un jueu havia de prestar jurament, ja fos voluntari o forçat, hom l’obligava a fer-ho, en lloc de sobre…
equitat
Dret
Adaptació de la norma jurídica a les particularitats de cada cas concret, per evitar una interpretació rígida dels preceptes legals d’acord amb l’esquema general de les normes jurídiques.
Element important i font de dret en el règim jurídic anglès i nord-americà, l’equitat no és pròpiament font de dret en els països inspirats pel codi de Napoleó, bé que serva una importància a l’hora de donar flexibilitat a l’aplicació del dret i a la interpretació de la llei, així com a l’hora de cercar el principi jurídic aplicable al cas concret no regulat per les disposicions legals En l’ordenament jurídic català, l’equitat tingué una gran importància fins que, a partir de la Constitució del 1599, que establí el dret vigent a Catalunya, fou suprimida com a font directa, i hom establí que…
bé litigiós
Dret
Bé del qual, en una controvèrsia judicial, hom discuteix la propietat.
La situació té importància quan, pendent la sentència d’un litigi, el bé és transmès a un tercer, el dret del qual dependrà del resultat del litigi
dret civil
Dret
Dret civil
Sistema de normes que regula les relacions jurídiques dels particulars entre ells, protegint la persona i els seus interessos d’ordre moral i patrimonial.
Dret d’una gran importància en l’època romana, no pot ésser considerat, malgrat tot, com la totalitat de l’ordenament romà, atès que el ius gentium i el ius honorarium es desenvoluparen per suplir les seves deficiències i s’introduïren els canvis que s’anaren produint A l’edat mitjana és identificat amb el dret romà, i té una importància que compartí amb el dret canònic i els drets particulars o locals dret comú Posteriorment, es transformà i tendí a independitzar-se dels drets romà i públic En aquest sentit, és considerat actualment com un dret privat que defensa uns interessos de marcat…
bé antifernal
Dret
En el dret romà, bé que el marit era obligat a donar a la muller, en quantitat proporcionada a la importància del dot aportat per ella al matrimoni.
En el dret català actual és una institució refosa en la de l'escreix
col·lateralitat
Etnologia
Sociologia
Dret
Parentiu de consanguinitat que uneix els descendents d’un antecessor comú no relacionats entre ells per línia directa.
La collateralitat existeix entre membres d’una mateixa o de diferent generació entre germans, entre cosins, entre oncle i nebot, entre nets, etc, i és graduada segons la llunyania del parentiu Té importància per a determinar l’ordre de successió hereditària i, quant al matrimoni, pot constituir-ne un impediment
comissió parlamentària
Dret
Òrgan de treball de les cambres legislatives integrat per un nombre reduït de membres que representen els diferents grups parlamentaris en proporció a llur importància en la respectiva cambra.
Sol haver-hi quatre tipus de comissió les permanents legislatives i no legislatives, les d’investigació i les extraordinàries Normalment tenen una funció d’instrucció al ple, malgrat que excepcionalment, per delegació d’aquest, poden aprovar amb caràcter definitiu determinades lleis comissions en seu legislativa plena
dret local
Dret
Dret català
Dret que regeix solament en alguna comarca, en oposició al dret general del Principat.
Després de la darrera compilació del dret civil català, els drets locals han perdut gairebé tota la importància, atès que només es conserven algunes institucions dels de Barcelona, Tortosa i els seus termes, el Camp de Tarragona, el bisbat de Girona, la Vall d’Aran, el Pallars Sobirà i la conca de Tremp, però no en llur integritat, sinó únicament en la part que la compilació recull o en què s’hi remet
common law
Dret
Locució que designa la font més antiga del dret comú anglès.
Com a recopilació, iniciada pels tribunals reials a partir del s XI, s’oposa a d’altres costums locals dispersos Pren els elements d’una síntesi i selecció de costums locals d’Anglaterra, d’altres països nòrdics i del dret romà, que es van unificant a través de la pràctica dels tribunals que es basen en la regla dels precedents Tot i les transformacions sofertes pel naixement de l'equity law i de la importància presa actualment pel poder legislatiu, continua essent la font del dret més important d’Anglaterra i base del sistema jurídic dels països de colonització britànica
dret consuetudinari
Dret
Conjunt de pràctiques, d’hàbits i d’usos nats en la voluntat popular que, reiteradament utilitzats, han esdevingut norma amb rang de llei.
Les tradicions familiars foren, sens dubte, el principi d’aquest dret Més endavant, aquestes tradicions s’estengueren a qüestions del dret privat, i després les funcions desenvolupades per la iniciativa popular passaren a ésser realitzades pel poder polític, i aparegué la llei Des d’aleshores, el dret consuetudinari perdé la seva antiga i extraordinària importància, tant en l’esfera privada com en la política L’admissió actual de normes consuetudinàries demana l’existència en aquestes normes d’uns requisits determinats ésser d’acord amb les relacions de vida i comerç, que llur…