Resultats de la cerca

Basant-se en aquest dret, s’han desenvolupat les normes del dret internacional contemporani

Fou perseguit pels agermanats, els quals saquejaren la seva casa En produir-se la visita de Carles V a Mallorca 13 a 18 d’octubre de 1541, camí de l’Alguer, fou un dels qui celebraren l’estada del monarca amb poesies laudatòries en llatí, incorporades per Joan Gomis al Llibre de la benaventurada vinguda de l’emperador i rei don Carles en la seva ciutat de Mallorca 1542

Vida i obra Advocat, membre d’una noble família menorquina, el 1811 fou elegit diputat per Menorca a Mallorca, on pertangué a la Junta Suprema de les Balears 1812 La seva activitat com a escriptor fou tardana En vida, tan sols publicà un llibre de caràcter devot, L’exercici del Via Crucis Maó 1811 i, segons estudis recents,  Principis de la lectura menorquina , publicats a Maó el 1804 amb el pseudònim d’ Un Maonès La resta dels seus treballs es conservà manuscrita, fet que en dificultà la difusió Principis generals de la llengua menorquina o modo fàcil d’aprendre de lligir, parlari escriure…

Vida i obra Fill del vicecanceller Antoni Agustí i de Siscar , net del regent de la cancelleria de Ferran II Jeroni Albanell  i germà del militar i funcionari Jeroni Agustí i l’eclesiàstic Pere Agustí Estudià a Alcalá de Henares 1526-28 i traslladà a Salamanca, on es doctorà en dret civil el 1535 Continuà els estudis de dret a Bolonya 1535-37 i de grec i lletres a Pàdua 1537 El 1538 anà a Viena com a ambaixador el 1539, tornà a Bolonya, on rebé el grau de doctor en dret el 1541, i el 1544, nomenat auditor de la Rota 1544-61, passà a residir a Roma Prengué posició el 1550 en la controvèrsia…

Fill d’un dels iniciadors de la indústria de l’automòbil a Catalunya, el 1933 començà estudis de dret a la Universitat Autònoma de Barcelona, i el 1942 guanyà les primeres oposicions a notari per Torroella de Montgrí El 1949 passà a Madrid, on es doctorà l’any 1965 A més de l’exercici del notariat fins a la jubilació 1987, destacà com a estudiós del dret Publicà una vintena llarga de tractats de dret civil, a més de llibres sobre filosofia del dret i filosofia política i més de mig miler d’articles especialitzats El 1989 publicà Reflexiones sobre Cataluña , entorn de l’especificitat de…

El seu desenvolupament es produí a partir del segle XIII, fonamentant-se en el dret romà, i culminà en el Corpus Iuris Canonici La reunió de grans concilis com el de Trento i el creixement de l’activitat legislativa obligà a una reestructuració i sistematització, que prengué cos amb el Codi de dret canònic El codi vigent actualment fou elaborat per una comissió nomenada per Joan XXIII el 28 de març de 1963, després de la primera sessió del concili II del Vaticà Continuada la tasca per Pau VI, el nou codi fou aprovat per Joan Pau II el 25 de gener de 1983 Consta de 1753 cànons i recull les…

Estudià a Bolonya i fou canonge de la seu de Barcelona entre el 1233 i el 1261, data, segons sembla, de la seva mort Considerat com la màxima personalitat de la ciència jurídica del seu temps, la seva tasca fou molt apreciada per Jaume I i per Ramon de Penyafort A partir de la seva intensa activitat com a jutge, intervingué en algunes gestions de caràcter diplomàtic que li confià el monarca, i assistí, com a procurador de la seva diòcesi, al concili provincial de Tarragona, convocat per l’arquebisbe Albalat Al segon terç del segle, redactà la seva obra fonamental Tractatus de consuetudinibus…

Cursà llatí, teologia i filosofia al seminari conciliar de Barcelona, i fou ordenat diaca Posteriorment es llicencià en història contemporània i moderna per la Universitat de Saragossa 1963 i en dret per la Universitat de Barcelona 1976 Es dedicà a l’ensenyament 1968-72 i posteriorment ocupà diversos càrrecs a l’administració pública d’Andorra secretari de la Sindicatura General 1973-81 amb el síndic Julià Reig, secretari general del Govern andorrà 1981-84 encapçalat per Òscar Ribas i ambaixador plenipotenciari del Principat al Vaticà 2005-10 Fou també professor de dret mercantil i filosofia…

El terme genocidi , compost de l’arrel del mot grec γἑνος ‘raça’ o ‘espècie’ i del sufix derivat del llatí caedere ‘matar’, fou encunyat pel jurista judeopolonès Raphael Lemkin el 1944 en el seu llibre Axis Rule in Occupied Europe La definició d’aquest crim en una fórmula legalment tipificada és recollida en la Convenció sobre la Prevenció i la Penalització del Crim de Genocidi, aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 9 de desembre de 1948 i en vigor des del 1951 Segons els termes d’aquest text, el genocidi comprèn tant l’assassinat en massa de membres d’un…